Un desgavell olímpic. El procés creatiu d’una activitat per a la Nit dels Museus

Diuen que les millors idees sorgeixen en moments d’esbargiment. Segons alguns autors com Daniel Goleman, són moments en els quals la ment pot fluir més fàcilment i relacionar de noves maneres els coneixements que ja teníem emmagatzemats al cap.

Un dia, dinant, amb els companys del museu ens plantejàvem què podíem oferir per a la Nit dels Museus 2016 com a activitat especial al Museu Olímpic i de l’Esport. En Raül Vàzquez, responsable del departament de col·leccions, es va plantejar el que, a primera vista i tenint en compte el seu càrrec, semblava una bogeria:

“I si barregéssim els objectes l’exposició permanent?”

No sé com ho veieu però imaginar un museu, ideal decimonònic de la conservació, l’ordre, la preservació i la documentació, amb tota la col·lecció cap per avall, barrejada i sense cap ordre per una nit ja em va semblar una idea que donava joc.

Projecte !Un desgavell olímpic!"

Un dels primers esbossos del projecte.

Continua llegint

Cafès de Patrimoni i Arqueopèdia a ArqueoMallorca

Mai m’havien convidat a ser ponent d’unes jornades. He participat com a ponent en algunes jornades i seminaris, és cert, però a moltes d’elles m’hi he proposat jo mateix o part de l’equip en el qual participava. Quan he pogut, principalment per vèncer la meva timidesa i en la mesura que m’ha estat possible, no he dit que no a presentar un projecte o dirigir unes paraules sobre patrimoni en el marc d’un curs, un taller, una presentació o un màster. Però aquest cop ha estat diferent. La meva participació suposa anar fins a Mallorca i presentar no un, sinó dos projectes en els quals participo. Com podeu suposar, aquesta experiència em fa molta il·lusió i em genera molta curiositat. Haig d’agrair aquesta convidada a Albert Forés i als seus companys i companyes de l’associació Mallorca Rural i el Consorci Eurolocal.

Continua llegint

Gamificació i patrimoni a Divendres de Patrimoni

Atenent a la definició canònica de gamificació, aquesta és l’aplicació de sistemes de joc a entorns no lúdics. Així doncs, per què el concepte gamificació sempre ens apareix tan estretament vinculat a la tecnologia? Aquesta reflexió va ser el punt de partida per a proposar al company Oriol Vicente un Divendres de Patrimoni centrat en el concepte de gamificació aplicat al patrimoni fugint de tòpics al voltant dels entorns informatitzats organitzar per la CORE de patrimoni de la UAB i Cafès de Patrimoni.

Partint de la definició més estesa, vam voler explorar diverses tipologies d’activitats del camp del patrimoni que en major o menor mesura prenen el joc com a element indestriable: activitats de dinamització en un espai físic, a la xarxa, aplicacions, interactius, jocs de taula, etcètera.

Divendres de patrimoni - Gamificació i Patrimoni

Oriol Ripoll, Eusebio Martínez i Judith Barnés, entre d’altres, van presentar projectes de dinamització del patrimoni en base a l’aplicació de sistemes de joc.

Continua llegint

Ciència Viscuda

Els darrers mesos he estat treballant intensament en un projecte nascut fa un parell d’anys en conjunció amb un grup de professores de la ciutat de Mataró: Mercè Calpe, Tura Puigvert i Anna M. Plarromaní. El projecte, centrat inicialment en la documentació i catalogació d’objectes científics utilitzats en la docència de les ciències experimentals al llarg dels darrers segles, ha esdevingut una exposició anomenada Ciència Viscuda.

Ciència Viscuda

Objectes que formen part de l’exposició Ciència Viscuda

Continua llegint

Salvadoriana, un retorn als orígens de la ciència moderna

El primer impacte que vaig rebre de la nissaga Salvador va ser durant els meus anys de carrera. Se’m va explicar que es tractava d’una nissaga de farmacèutics reconeguda internacionalment als segles XVII i XVIII per la seva completa col·lecció de ciències naturals i la relació epistolar que mantenien amb els científics més rellevants del moment. El segon impacte el vaig rebre treballant d’informador al Jardí Botànic de Barcelona. Una sala freda mostrava una petita part del gabinet dels Salvador. Una gran part restava per estudiar als magatzems de l’Institut Botànic de Barcelona, al soterrani. L’impacte va ser tan brutal que vaig decidir dedicar el meu treball de màster en gestió del patrimoni a aquesta col·lecció. I com més en llegia més impressionat quedava per una nissaga de mitja dotzena de persones que havien estat referent científic a tot Europa, el gabinet de la qual romania, pràcticament desconegut, als magatzems d’un centre de recerca de Barcelona.

Recreació del gabinet dels Salvador

Continua llegint

“Naturaleses de l’Art Nouveau” a Barcelona

El passat mes de maig ja us vaig comentar la meva participació en el projecte expositiu “Naturaleses de l’Art Nouveau”, una exposició itinerant duta a terme en el marc d’un projecte europeu que buscava divulgar l’Art Nouveau com a moviment artístic que paral·lelament es desenvolupa en diferents països europeus. Doncs finalment l’exposició ha arribat a Barcelona i es podrà visitar gratuïtament a l’Edifici Disseny Hub Barcelona fins el dia 6 de gener de 2015.

L’estada a Barcelona incorpora un seguit de novetats, un conjunt d’elements que contextualitzen l’Art Nouveau a Barcelona, el Modernisme, i que no es van poder veure a l’anterior estada a Catalunya, a Terrassa.

D’una banda m’ha il·lusionat especialment la mostra de les impressions de les plaques de vidre de Domènech i Montaner que es van poder veure a l’exposició “Empremtes” de la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner a Canet de Mar. Una de les meves tasques en aquest projecte va ser identificar les espècies vegetals que hi figuren.

Plaques de vidre Domènech i Montaner

Impressions de plaques de vidre originals de Domènech i Montaner.

D’altra banda s’ha editat un petit quadern amb un seguit de jocs per als visitants més joves (i per als no tan joves, com jo). Un personatge fictici, el botànic Phileas, apassionat de l’Art Nouveau, ens acompanyarà pels diferents àmbits que composa l’exposició fent preguntes, proposant jocs d’observació i fent molta cura en els detalls dels elements exposats.

Llibret per als infants

Llibret per als infants

En resum, una exposició que continuaria recomanant a les persones a qui els agradi el Modernisme, el japonisme, el segle XIX i els projectes pluridisciplinars amb múltiples facetes per a la interpretació d’un fet. Si voleu saber més detall de l’exposició podeu llegir-ne més a l’article del passat mes de juny sobre la seva estada a Terrassa.

Per finalitzar no em puc estar, ja em perdonareu, de posar una fotografia que em fa moltíssima il·lusió, feta pel viquipedista Amador Alvarez, on se’m pot veure amb Teresa Sala, comissària de l’exposició, professora del màster de Gestió del Patrimoni Cultural, i excel·lent persona!

Teresa Sala i Vàngelis Villar

Amb Teresa Sala, comissària de l’exposició.

“Pintar fa mil anys” Allò que la pintura amaga.

Fa uns dies -bé, fa unes setmanes- des del Museu Episcopal de Vic em van convidar, juntament amb altres editors de blogs de patrimoni, a visitar l’exposició “Pintar fa mil anys. Els colors del romànic“. Aquesta exposició temporal ofereix els resultats d’una recerca que pretenia analitzar les tècniques pictòriques dutes a terme pels artistes d’època romànica. L’apropament a aquest objectiu no només es va realitzar des d’una perspectiva artística i històrica sinó també científica.

Pintar fa mil anys

Quines tècniques utilitzaven els pintors d’època romànica?

Tot sorgeix d’un projecte de recerca dut a terme pel projecte Magistri Cataloniae amb la col·laboració del Museu Episcopal de Vic, el CETEC Patrimoni, i el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. El projecte de recerca, centrar en l’estudi de les tècniques i materials emprats pels artistes romànics, es va aplicar sobre l’anàlisi de quatre obres del Museu.

I d’aquesta recerca en deriva el trencament de diversos tòpics que tradicionalment hem aplicat a l’art romànic: que no era un art auster sinó tot el contrari, que la funció de la pintura era atrapar i inculcar els creients (la major part d’ells il·lustrats), que els pigments amb què es pintava podien tenir un origen natural i fins i tot químic, que el cost de la pintura era sufragada per personatges notables que marcaven el seu estatus encarregant pintures amb materials tan costosos com l’or o el lapizlàtzuli.

Origen dels pigments

I la cirereta del pastís: que entre les obres que han estat analitzades, s’ha pogut documentar l’ús d’oli com a aglutinant en un període anterior al que es considerava fins el moment.

Recerca i difusió

Però “Pintar fa mil anys. Els colors del romànic” considero que té uns valors molt interessants més allà de l’excel·lent contingut que cal tenir en compte:

Els continguts i objectius de l’exposició parteixen d’un projecte de recerca vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aplicat sobre objectes de la col·lecció del Museu Episcopal de Vic, el projecte ha pogut delimitar els procediments pictòrics dels artistes catalans de l’època del romànic. Recerca aplicada en patrimoni, que planteja informació novedosa i que es presenta en un museu.

Fer visible l'invisible

Els procediments mitjançant els quals s’han extret les conclusions excedeixen la pura recerca bibliogràfica. S’han aplicat mètodes científiques per traçar i contrastar hipòtesis. Recerca producte de la trobada entre vàries disciplines com la història, la història de l’art, la química, etcètera. De nou, l’enriquiment d’un discurs amb la conjunció de variades disciplines.

Finalment comentar que un dels apartats es dedica a explicar els processos que s’han dut a terme per treure les conclusions que s’exposen a la mostra. Tota una mostra de coherència i sinceritat.

Museografia i disseny de l’exposició

“Pintar fa mil anys”, a més compta amb un acurat disseny que gira entorn del mateix missatge de l’exposició. N’és un exemple l’ús de llenços per al suport de textos i imatges d’ompliment, l’és de colors per a la separació d’àmbits o la redacció de textos clars, entenedors i directes. A més, la correlació d’àmbits et permet navegar pels diversos elements que participaven de l’elaboració d’una obra en època romànica i que, poc a poc, et portin a les conclusions més rellevants de l’estudi i als processos que s’han utilitzat per a l’estudi.

Museografia

En conclusió és una interessant exposició de la qual podem extreure diverses lectures. D’una banda, la òbvia: com treballaven i amb quins materials ho feien els artistes d’època romànica? Qui els pagava? D’on extreien els colors i quina significança tenia una obra? I d’una altra banda: quina recerca s’està duent a terme sobre el nostre patrimoni cultural? Des d’on? Amb quines metodologies? Per a mi, una altra llança trencada en favor de les sinergies que poden sorgir entre la conjunció de les disciplines més variades.

Pintar fa mil anys es pot visitar fins el dia 14 de desembre de 2014 al Museu Episcopal de Vic. Podeu llegir altres articles dels companys que em van acompanyar a: