Les dues branques del patrimoni

La Convenció per a la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural de la UNESCO (1972), ja en el seu prefaci, equipara el patrimoni cultural i el patrimoni natural i els veu igualment amenaçats de deteriorament i desaparició. D’altra banda, i entès d’una manera conjunta, anomena ambdós tipus de patrimoni amb el nom de “patrimoni universal”. Els articles 1 i 2 exposen què es considera patrimoni cultural i natural.

L’article 1 posa en manifest que els elements integrants del patrimoni cultural són:

  • Els monuments: obres arquitectòniques, d’escultura o de pintura monumentals, elements o estructures de caràcter arqueològic, inscripcions, cavernes i grups d’elements, que tinguin un valor universal excepcional des del punt de vista de la història, de l’art o de la ciència.
  • Els conjunts: grups de construccions, aïllades o reunides, l’arquitectura dels quals, unitat i integració en el paisatge els doni un valor universal excepcional des del punt de vista de la història, de l’art o de la ciència.
  • Els llocs: obres de l’home o obers conjuntes d’homes i la natura així com les zones, inclosos els llocs arqueològics que tinguin un valor universal excepcional des el punt de vista històric, estètic, etnològic o antropològic.

D’altra banda, l’article 2 posa de manifest que els elements integrants del patrimoni natural són:

  • Els monuments naturals constituïts per formacions físiques i biològiques o per grups d’aquestes formacions que tinguin un valor universal excepcional des del punt de vista estètic o científic.
  • Les formacions geològiques i fisiològiques i les zones estrictament delimitades que constitueixin l’hàbitat d’espècies animals i vegetals amenaçades, que tinguin un valor universal excepcional des del punt de vista estètic o científic.
  • Els espais naturals o les zones naturals estrictament delimitades, que tinguin un valor universal excepcional des del punt de vista de la ciència, de la bellesa o de la bellesa natural.

A primer cop d’ull ja veiem que curiosament no es defineix d’una manera precisa el concepte de patrimoni sinó que, més aviat, se n’enumeren algunes tipologies. A més, es consideren els criteris d’excepcionalitat que aporten valor a tots dos tipus de patrimoni. Així doncs podem dir que els criteris d’excepcionalitat del patrimoni natural són els valors estètics o científics, sense la presència humana en la seva conformació. Pel contrari, el patrimoni cultural queda definit per l’acció humana. Ara bé, se’m fa difícil pensar en un paisatge natural que hagi estat tan poc antropitzat que es pugui considerar verge.  Quan podem considerar que un paisatge ha estat tan poc alterat que es pot considerar patrimoni natural?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s