Darrerament, en el context de la societat de la informació, les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) es posicionen com a elements clau en l’emmagatzemament i difusió del coneixement. La seva irrupció en la gestió, conservació i difusió del patrimoni és un fet recent que va prenent hegemonia.
Si considerem que el patrimoni té un caràcter social sembla obvi que les tasques que en depenen evolucionin al pas que ho fa la societat, adaptant-se a les tendències i possibilitats tecnològiques de cada moment. Així doncs, les TIC semblen elements que estan agafant una forta embrancida en el camp de la gestió, la conservació i la difusió del patrimoni.
Aquest és un camp d’implantació recent i desconeixem si les formes tecnològiques actuals són prou estables per mantenir-se en el temps. Les primeres experiències encara són utilitzades arreu i adaptades a diferents contextos. La pantalla amb una projecció o l’audioguia són tecnologies que encara podem trobar en molts dels centres i experiències patrimonials del nostre entorn.
RUTA AUDIOGUIADA A MATARÓ
Des de l’estiu de l’any 2006 la ciutat de Mataró compta amb la possibilitat de visitar el seu centre històric seguint les explicacions d’una audioguia que ens introdueix en el ric patrimoni arquitectònic de la capital del Maresme. Aquest element és un petit aparell portàtil, similar a un telèfon, amb un seguit d’enregistraments que poden seleccionar-se segons un panell numèric. Quan adquirim una audioguia se’ns subministra un plànol on se’ns indica el recorregut a seguir, on aturar-se i quin número pitjar per tal d’escoltar l’enregistrament que es correspon amb el lloc. Així doncs es tracta d’un recorregut guiat ja que és l’audioguia qui ens indica què hem de mirar. Però el recorregut pot no ser lineal; tot i que es proposa una ruta, podem prescindir d’ella i anar trobant les diferents localitzcions segons ens convingui. En aquest sentit, podem trobar un conjunt de senyals al carrer que ens indiquen la direcció de les localitzacions més properes del punt on ens trobem.
El model utilitzat a Mataró és un model amb un petit altaveu unipersonal amb volum variable. Tot i que no ho vaig provar, no crec que el volum sigui prou amplificable com perquè escolti l’enregistrament un grup de persones. Altres audioguies posseixen auriculars unipersonals.
L’audioguia és un element habitual en molts centres patrimonials però no són tan comunes en la difusió del patrimoni a l’aire lliure. L’aplicació que podem utilitzar a Mataró ens facilita un recorregut històric de la ciutat a partir dels elements arquitectònics més notables que formen part del seu paisatge urbà. Segurament aquesta aplicació és deutora dels plànols subministrats per molts ajuntaments, que proposen una ruta pel municipi seguint determinats “items”. El plànol indica on aturar-se i, amb un breu text, se’ns referencien els elements més importants d’aquella localització.
La fesomia de la ciutat ha anat variant amb el pas del temps i, en molts casos, trobem espais reutilitzats, funcions i elements d’èpoques anteriors fossilitats en el nostre entorn. Aquesta caraterística ens apropa al concepte de ciutat educadora que tant reclament Coma i Santacana a “Ciudad educadora y patrimonio. Cookbook of heritage“.
Però l’element audioguia és una de tantes possibles tecnologies aplicables a la difusió del patrimoni. Una audiogia ens permet actualitzar els seus continguts ja que els enregistraments són arxius de veu emmagatzemats en una màquina que els reprodueix segons la selecció numèrica que pitgem al teclat. La combinació i l’ordre dels registres de veu es poden reprogramar per considerar noves rutes o altes variants. En aquest sentit podem considerar que, des de la seva implantació l’any 2006, se li han afegit un parell d’enregistraments. Ens indica, doncs, que aquest és un element que es va actualitzant a mida que es consideren nous espais d’interès a la ciutat. Una mala gestió dels continguts de l’element ens pot portar a desfassaments en el temps quan es parla d’un futurible que per a l’usuari ja és passat o a l’existència d’enregistraments que parlen d’un espai que no és visitable o que ni tan sols existeix.
Sembla que entre el sector dels intèrprets del patrimoni les audioguies s’han vist, en alguns casos, com a elements que treuen importància a la seva funció. Personalment considero que res més allunyat de la realitat. Sabem que hi ha visitants de centres patrimonials que volen ser guiats, que necessiten la interacció amb d’altres persones així com la possibilitat de dialogar per enriquir el discurs. Contràriament sabem que hi ha visitant que volen fer la seva, que volen gaudir de l’experiència de forma individual o que, simplement, tenen massa pressa o només volen rebre uns petits apunts concrets, sense voler destinar un gran espai de temps a les explicacions d’un guia o les aportacions d’un altre visitant. Cada element d’interpretació té unes característiques concretes i un públic concret. Segons aquestes consideracions no sembla que intèrprets i audioguies siguin del tot incompatibles.
Ara bé, les audioguies també tenen carències. Són elements que depenen de la paraula oral de manera que els usuaris amb problemes auditius queden automàticament exclosos. D’altra banda, contràriament a la visita guiada tradicional, l’usuari no pot preguntar res, únicament pot observar i conéixer allò que prèviament s’ha volgut mostrar en el moment d’estructurar el discurs de l’aparell. El problema que sí que queda solventat és l’aspecte lingüístic ja que una audioguia es pot programar perquè reprodueixi un mateix discurs en diferents idiomes que, prèviament, haurem d’haver enregistrat.
Posada a prova l’audioguia de Mataró que, crec, deu ser una de les experiències pioneres en l’aplicació d’audioguies al paisatge urbà, cal posar a prova d’altres que he sabut que ja existeixen com és la de Badalona. Segur que n’hi ha més però, ara per ara, és l’única que he trobat. Si algú en sap més que ho comparteixi!.
—
- Coma, L.; Santacana, J. (2010) Ciudad educadora y patrimonio. Cookbook of heritage. Editorial TREA, Gijón.
Paisatges Culturals 