Els gabinets de curiositats a Catalunya

Si fa uns dies vam iniciar el tema dels gabinets de curiositats, avui donarem un cop d’ull a la relitat del nostre entorn, i per fer-ho ens centrarem en les col·leccions que atesorà, a finals del segle XIX, el col·leccionista barceloní Francesc Martorell i Peña.

L’any 1876, Martorell va cedir les seves col·leccions a l’Ajuntament de Barcelona amb la voluntat d’afavorir la creació d’un museu. Anys més tard, el 1882, es va inaugurar el Museu Martorell al recinte de la Ciutadella, el primer edifici públic barceloní construït expressament per a emmagatzemar i exhibir una col·lecció.

La col·lecció inicial es va anar disgregant i les diferents temàtiques en què es dividia serien ubicades en diferents edificis. D’aquesta manera únicament les col·leccions de mineralogia restarien al Museu Martorell mentre que les de zoologia i botànica serien traslladades al proper Castell dels Tres Dragons. Ha calgut esperar molt de temps per veure aquestes col·leccions ampliades i unificades sota una mateixa institució i, de fet, aquesta unió no s’ha produït fins l’any 2008.

El dia 10 de gener de 2010, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona tancava les seves portes al públic per tal d’iniciar un nou procés que, fins la data, encara no s’ha materialitzat: el nou Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Durant anys, els visitants d’aquesta institució havien recorregut sales amb antigues vitrines repletes de roques i animals dissecats, lleixes amb pots de formol que conservaven especímens destenyits, etiquetats amb noms llatins, dins un conjunt de meravellosos i fantàstics edificis herència de l’Exposició de Barcelona de 1888.


Vitrina del Museu de Zoologia de Barcelona

DE LA IMPORTÀNCIA DEL DISCURS

Com apuntàvem fa uns dies, a grans trets la museologia centífica opera reunint un conjunt d’objectes sota un discurs. Els museus de ciències naturals més tradicionals ofereixen una visió de la diversitat a partir de l’observació de grans quantitats d’exemplars reunits sota criteris de classificació zoològica, botànica o geològica. Actualment els museus de ciències ofereixen nous discursos però l’origen el trobem en aquesta idea quasibé enciclopèdica.

Arrribats aquí m’atreveixo a dir que el Museu de Ciències Naturals de Barcelona era un dels meus preferits perquè evocava els gabinets de ciències naturals més clàssics: conjunts d’animals i minerals curosament etiquetats i disposats en espais recreant el seu ambient, dins de vitrines de fusta i vidre decorades amb grans filigranes i decenes d’armaris ples de safates on es mostren milers d’insectes en escrupulós ordre de similitud.

Malauradament aquest discurs no es veia reflectit en l’exposició i els visitants rebien la rebien com una mostra antiquada i envellida. Personalment opino que la manca de referències a la funció de “metamuseu” que oferia feia perdre valor als elements que s’hi presentaven.

Contràriament podríem indicar que el Museu Darder de Ciències Naturals, a Banyoles, posa aquest discurs al centre de la seva exposició. Francesc Darder, va ser un important veterinari i taxidermista de finals del segle XIX; el museu que porta el seu nom tracta la pràctica de la taxidèrmia, i les seves utilitats i procesos així com dels gabinets de curiositats.

  • Alícia Masriera (2006) El Museu Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878-2003) Monografies del Museu de C iències Naturals volum 3.
Advertisements

2 thoughts on “Els gabinets de curiositats a Catalunya

  1. Molt be Vangelis, endavant! a mi també m’agraden els museus clásics, hi ha un museu de museus? Coincideixo amb tu de que l’estoc de material ben be podria anar a Banyoles.
    Estic mirant per quedar un dia i fer visita al Remolar Filipines, com tu deis!
    Abraçada

    • Hola Nahuel, vaig llegir al pla inicial del futur museu de ciències naturals que hi ha previst un espai d’exposició al voltant dels gabinets d’història natural però m’avanço al proper post. De totes maneres ja veurem com evoluciona el projecte del futur museu. No em sona que hi hagi cap museu que desenvolupi el discurs de la història dels museus; seria interessant:el “metamuseu”.

      A veure aquesta ruta pel Remolar. Ja avisaràs i allí anirem amb les bicicletes o a peu, com vulguis.

      Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s