Comentaris a les jornades tècniques “Paisatges / Turismes / Identitats”

Ahir, 31 de març va tenir lloc, a València, la jornada Paisatges / Turismes / Identitats  “Gestionar el paisatge, potenciar el turisme” amb un seguit de ponències sobre les capacitats turístiques d’un paisatge ben ordenat així com exemples de bones pràctiques desenvolupades  en aquesta direcció. Hi vaig assitir juntament amb altres companys que ens hem conegut per Twitter. La jornada ha estat organitzada per l’Institut del territori i el Centre de Cultura Contemporània Octubre i comptava amb el suport del Col·legi de Geògrafs de la Comunitat Valenciana.

Joan Nogué, director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya va obrir les jornades amb la ponència “Paisatge, turisme i ordenació del territori” amb una clara exposició de les possibilitats que ofereix un paisatge ben ordenat pel que fa al turisme i a l’arrelament i identitat dels seus habitants.

Es va apuntar que s’entén per turisme una activitat que implica desplaçament i que aquest es fomenta en el canvi de paisatge, d’allò que percebem al nostre destí. Així doncs, reforçar la  importància del paisatge en el turisme és treballar per a millorar la qualitat turística.

Es va presentar una eina que caldria tenir en compte en l’ordenació del turisme al territori: els mapes de paisatge, una interessant eina de treball que presenta les diferents tipologies de paisatge que podem trobar per tot Catalunya. L’ús d’aquest mapa pretendria optimitzar els productes turístics per tal d’oferir una experiència exclussiva adaptada al paisatge.

Juan Carlos Matamala, professor de la UB va presentar a la ponència “Paisatges, cultura, turisme cultural” un conjunt d’iniciatives turístiques desenvolupades a sudamèrica que tenen en compte el paisatge.

Rafael Lopez-Monné geògraf i fotògraf, va presentar diverses iniciatives desenvolupades al Priorat amb la ponència “Explorant els paisatges i els turismes a través de la mirada fotogràfica”, una excepcional i vívida experiència de la construcció d’un paisatge a partir de la creació i difusió de productes turístics adaptats a les característiques del territori.

Va trencar el glaç amb la frase “el paisatge no existeix… es construeix” i va fomentar una mirada que, en molts moments,  em va recordar les teories de patrimonialització de Llorenç Prats en el sentit que potenciava la creació d’un discurs que és allò que realment posa de rellevància allò que volem potenciar d’un element, en aquest cas el paisatge. Es va parlar de Friman Tilden i de la creació de discursos en funció d’elements ètics, estètics i emocionals. El discurs, el que es vol explicar, és el centre de totes les iniciatives de creació de productes i de difusió de les mateixes. Una idea, per tant, molt propera a la idea de paisatge com a element patrimonial.

Caterina Armengual, directora insular del Medi Ambient del Consell de Mallorca va presentar l’experiència de la Serra de Tramuntana (Mallorca) en el foment del turisme d’interior en una illa fortament influenciada per l’estacionalitat del turisme de sol i platja. Es van comentar els problemes amb propietaris i veïns així com la necessitat d’establir un diàleg entre els agents implicats per tal de cercar punts en comú.

Jaume Santaló, cap del Departament de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament de Roses va presentar els avantatges que les noves tecnologies poden oferir quant a difusió del valor del paisatge i el patrimoni. L’Ajuntament de Roses, juntament amb el grup TIC i patrimoni, han desenvolupat diverses iniciatives que van ser esbossades a la presentació: codis QR, entorns wiki, etcètera, dissenyats per a fer compatibles l’ús lúdic i educatiu del patrimoni. També va comentar, molt encertadament, els problemes associats a les noves tecnologies (decalatge tecnològic, dificultats per fer entendre el projecte, dificultat d’avaluació, etc.) uns termes que sovint no es tenen en compte quan ens deixem portar per la novetat de les TIC.

Montserrat Pellisa, dinamitzadora econòmica del Consell Comarcal de la Terra Alta va oferir una encertada visió dels diferents projectes que s’han dut a terme a la Terra Alta al voltant de la Via Verda (un antic traçat ferroviari convertit en circuit de passejada), una comarca allunyada dels grans circuits turístics però amb molts elements per a potenciar; treballats en funció dels diversos col·lectius turístics a qui es dirigeixen les diferents propostes.

Com a conclusió, vam poder extreure que és fonamental pensar que el paisatge té un valor d’ús i que la seva consideració en els productes turístics fomenta clarament una òptima i exclusiva experiència turística arrelada al territori.

Com a comentari final, m’adhereixo a la reflexió de Víctor Cornejo, que va estar twitejant en directe i de forma voluntària (juntament amb Ana Tarragona, Anna Abadia i Daniel Gutiérrez) els punts més importants de la jornada i que reclamava unes millors condicions tècniques, pel que fa a connexió, en actes d’aquest tipus, ja que l’aportació i difusió voluntària que molts assistents fan, sovint topen amb problemes tècnics fruit d’una mala connexió o cobertura.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s