La interactivitat als museus

Si fa una setmana comentava les bases teòriques sobre les quals se sosté CosmoCaixa (podeu llegir-ho aquí) avui comentarem que, en la pràctica, la institució se sosté sobre el concepte de interactivitat. Aquest concepte, tan reivindicat per uns com odiat pels altres, manté que el coneixement s’assimila posant-lo en pràctica. Recentment l’editorial TREA ha publicat un extens monogràfic sobre el tema de la interactivitat als centres patrimonials: Manual de museografía interactiva

Podem trobar diversos teòrics que han parlat de la interactivitat. El més curiós és que em sembla un concepte fàcil d’entendre però difícil d’explicar. En paraules de Jorge Wagensberg, un museu de ciència ha d’oferir emocions i aquestes són màximes quan el visitant es troba immers en un procés participatiu. Aquesta és la funció de la interactivitat. En general, la interactivitat es relaciona amb la conversa i, per al cas de CosmoCaixa, parlarem d’una tríada d’interactivitat: interactivitat física, interactivitat mental i interactivitat emocional. Aquests tres conceptes també han estat expressats amb el joc de paraules: “hands-on”, “minds-on” i “hearts-on”.

Tots tres tipus d’interactivitat haurien s’estar considerades dins una mateixa proposta museogràfica interactiva. Cal, doncs, fomentar la participació activa (Hands-on) que comporti una comprensió del procés que s’hi ha dut a terme (Minds-on) que, consegüentment, ens aproximi a la major de les emocions, la comprensió del fenomen representat (Hearts-on).

En resum la interactivitat amb una funció d’aprenentatge no és el mateix que un botó que es pitja i dóna com a resultat un procés sense cap relació amb la realitat. La interactivitat ben resolta presenta un fenomen en forma metafòrica amb la intenció que l’usuari, mitjançant la seva acció, arribi a una conclusió.

I AIXÒ ES DÓNA EN REALITAT?

Entre les principals crítiques que rep l’aplicació d’interactius a l’àmbit dels museus és l’equiparació d’interactivitat amb infantilització i banalització dels continguts. El cas és que molts visitants dels centres amb un fort component interactiu sembla no entendre què els mostra la institució. Tot i la bondat i estructuració del discurs museològic de CosmoCaixa no sé si gran part dels visitants entenen el seu rerefons. Habituats com estem a llegir plafons amb grans textos, la proposta interactiva és radicalment diferent a l’habitual no tenir un text on rebre suport a les preguntes que el visitant es fa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s