Plataformes noves, estructures antigues

Tot sembla indicar que actualment s’està produint un canvi que està afectant tots els sectors on hi intervé la comunicació, és a dir tots. I la revolució ve de la mà de Google i el web 2.0. A aquestes alçades ja sabem que el web 2.0. és l’entorn virtual que permet, bidireccionalment, crear continguts i opinió. Aquestes són les regles del joc, i cal acceptar-les. Qualsevol trava pot repercutir negativament en la visió que els teus clients o usuaris perceben de tu.

En aquest sentit la lectura de “Y Google, ¿cómo lo haría?” de Jeff Jarvis m’està resultant especialment revel·ladora. El llibre comenta les estratègies que la companyia Google ha dut a terme. Canvis en l’estructura del coneixement, en la relació entre els usuaris. Canvis que, d’alguna manera estan afectant el nostre tracte amb l’entorn així com la visió del que ens envolta. És un interessant assaig de com una filosofia de mercat impregna la societat i remou les estructures dels antics mercats. El llibre es fonamenta en el fet que és la confiança i l’accés a la informació el que genera mercat i no pas el seu monopoli.

L’enfrontament entre antigues i noves estructures de comunicació i mercat crec que ens és més proper del que imaginem; no és qüestió de grans corporacions sinó que és pertot arreu: petites associacions, institucions, empreses, etcètera. Pensem només en entitats que coneguem en les quals una minoria ostenten el poder perquè tenen la informació que als altres els manca.

I ara tornem a les temàtiques d’aquest blog i dirigim la vista al camp de les institucions patrimonials. Recentment són diverses les que s’organitzen per aparèixer a la Xarxa. Podem trobar perfils, grups, pàgines (que l’estructura que han de prendre a Facebook per rendibilitzar els seus seguidors és un altre tema de llarg debat) de pràcticament totes les institucions que vulguem seguir. Però realment utilitzen les eines correctament? Per a què serveix Facebook? I Twitter?

Personalment segueixo un munt de perfils del camp del patrimoni a casa nostra des del meu perfil personal. Diàriament rebo comunicacions al meu Mur de Facebook sobre la quantitat de persones que també s’hi han agregat. I poca cosa més (exceptuant algunes excepcions, institucions que ofereixen contingut i valor a la seva comunicació). Realment és la informació que vull rebre? Crec que, contràriament, la gent que s’agrega a un perfil ho fa per rebre notícies interessant. Per contra, es reben notificacions d’agregacions i, en alguns casos, enllaços a d’altres plataformes (blogs, webs corporatives) on es desenvolupen llargs textos. És realment aquest l’ús que cal fomentar a Facebook?.

Quin crec que és l’origen d’aquesta confusió? La mesura de l’èxit. Com s’ha mesurat tradicionalment l’èxit d’un museu? Amb el valor d’usuaris. I com presumeixo que es valora l’èxit de la presència a la comunitat virtual? Amb la quantitat de membres subscrits. Així doncs, veiem com es repeteixen antics valors tot i l’ús de plataformes noves.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s