Reflexions a l’entorn del paisatge cultural

La setmana passada es va presentar el sisè número de la revista Mnemòsine, la publicació de l’Associació de Museòlegs de Catalunya, de la qual formo part. Enguany el tema central de la revista és l’estat de la qüestió de la Memòria Històrica però, a banda, també s’hi poden trobar articles sobre altres temes com són la renovació del Museu d’Arqueologia de Catalunya, les accions més recents en museografia a nivell de Catalunya i el discurs museològic de l’Institut Català de Paleontologia per citar alguns exemples.

Però volia fer una menció especial de l’article que es presenta a l’apartat d’opinió. Sota el títol “A l’entorn del Paisatge Cultural” Eduard Carbonell reflexiona al voltant dels canvis que ha sofert el concepte de patrimoni al llarg de la història en funció dels diferents elements als quals s’ha volgut donar valor. L’autor comenta la necessitat actual de repensar una visió holística del patrimoni reflexada en el territori o el paisatge. Els paisatges han estat modificats per la cultura però la cultura ha evolucionat també sota la influència dels paisatges, influenciant-se mútuament. En aquesta mútua influència no costa trobar-hi rastres d’Anette Viel i “l’esprit du lieux” en el sentit que la nostra cultura influeix en com veiem el territori i aquest, alhora, ha influenciat en la formació de la nostra cultura. D’aquesta manera, doncs, ambdós termes han anat evolucionant en el temps, d’una manera molt similar a com es presenten els estrats geològics.

L’autor fa esment d’un parell de punts forts a tenir en compte en l’assoliment i el treball d’aquest concepte com són una visió global a l’hora d’elaborar projectes patrimonials i un major suport a la tasca duta a terme pels museus de territori, els més propers a l’entorn i la ciutadania.

M’ha agradat especialment el fet de repensar el paisatge com un fet puntual en l’evolució constant del territori. No seria interessant poder interpretar el paisatge com una successió de paisatges i no com una única fotografia? La idea em recorda el concepte ecològic de successió segons el qual un conjunt d’espècies animals i vegetals mai és fixe en un espai sinó que, per diversos mecanismes biològics, les poblacions estan en constant moviment i la presència d’espècies sempre varia.

Referència bibliogràfica:

  • Carbonell, Gabriel (2011) A l’entorn del paisatge cultural. Revista Mnemòsine número 6. 2010-2011. pp 9-12.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s