Primeres impressions d’una visita a Londres

El passat cap de setmana vaig poder gaudir d’una visita a Londres. És una ciutat que m’encanta i hi he pogut anar unes quantes vegades. Aquest cop vaig aprofitar per visitar alguns museus de la ciutat: Natural History Museum, Victoria & Albert Museum i Science Museum. En primer lloc haig de confessar la meva admiració per la museologia anglosaxona, especialment per la vessant interpretativa i participativa que generalment potencia. En segon lloc comentar que la història de la museologia anglesa, país colonialista, és plena de museus carregats de col·leccions i peces d’arreu del món (només cal donar una ullada al British Museum). En el cas dels tres museus que vaig visitar són mastodòntics, carregats de sales i peces per tot arreu!.

El Natural History Museum és una institució amb més de 125 anys d’història originat amb les col·leccions de Sir Hans Sloane arran de la desvinculació de les mateixes del British Museum. S’ubica en un meravellós edifici victorià creat especialment per a disposar-hi un museu de ciències naturals, replet d’estàtues d’animals i plantes, existents i fòssils. L’accés al seu interior és increïble. Amb el seu dinosaure muntat al vell mig de la sala i una estàtua de Charles Darwin donant la benvinguda. La seva llarga història i la seva descomunal mida fa que les seves exposicions presentin una museografia molt desigual: des de vitrines estil segle XIX a exposicions interactives pròpies dels anys 70 i exposicions completament tecnològiques tal i com marquen els cànons més actuals. Ara bé, les exposicions més actuals presenten una variada gama d’opcions quant a aplicacions TIC en la interpretació i emmagatzematge de continguts per a la lectura personal de cada visitant. Opino que aquesta és una de les diferències en museografia respecte la que podem trobar a casa nostra: les aplicacions TIC.

El Science Museum té unes característiques força similars: institució mastodòntica del 1909 , col·leccions abrumadores i mostrari variat quant a museografia. Les aplicacions tecnològiques són encara més presents que en l’anterior i, a més, aquest museu té la fama de tenir una molt bona proposta de tallers educatius dins i fora de la institució. Aquesta, sospito, és una segona diferència respecte la museografia a casa nostra: la participació. Per posar un exemple, vaig veure un animadíssim grup format per persones adultes posant-se en la pell d’una panerol·la en recòrrer el museu. Els podies trobar arreu saltant, corrent i cridant. Algú s’imagina aquesta activitat als nostres museus?

El Victoria & Albert Musem (V&A) és una gran col·lecció d’objectes d’art i arquitectura de tot el món oberta al públic des de 1852. Em va agradar pensar que era una versió descomunal del Museu Frederic Marès en tant que acumulació brutal d’objectes del més variat origen (estàtues, rèpliques exactes de porticons d’esglèsia en guix, quadres, etcètera). Al centre de l’edfici s’hi celebrava una festa mentre la majoria de visitants passejaven per les sales. El V&A, a més, té fama de proposar una diversificada quantitat d’activitats orientades a la interpretació de l’art, la història i el disseny. Vaig poder comprovar-ho amb uns quants interactius en petites sales educatives independents. La gran varietat d’exposicions, la impossibilitat de recòrrer-les totes en un mateix dia i el cost gratuït de l’entrada crec que és un tercer element diferenciador. Els museus eren plens de visitants; l’entrada és gratuïta però hi ha serveis de pagament arreu: exposicions temporals, servei de restaurant, cafeteria, botiga, etcètera.

Així doncs em pregunto: què fa que la museologia anglosaxona em resulti tan atractiva? La seva museografia no sembla gaire diferent a la nostra però en l’elaboració de les propostes d’activitats i interpretació del patrimoni marquen la diferència respecte nosaltres i, ara per ara, l’aposta per l’aplicació de TIC a la interpretació és clarament diferenciadora. Igualment, arreu de la ciutat pots trobar elements de posada en valor del seu patrimoni (tot i ser una ciutat que va cremar completament el 1666 i va ser bombardejada fins l’extenuació durant la II Guerra Mundial); així com cada petit poblet té el seu museu i destaca els seus elements patrimonials. Finalment un tret clarament cultural ens diferencia: la seva impliació en les diferents propostes omplen de vida l’edifici.

En les properes entrades tractaré de presentar algunes de les propostes que em van sembar més interessants.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s