El futur Museu del gènere de punt a Mataró

La Llei de Museus 17/1990 de la Generalitat de Catalunya posa damunt la taula uns mínims necessaris per a què un centre es pugui considerar “museu” o, pel contrari, sigui considerat “col·lecció”. Aquesta diferenciació em duu a recordar unes vacances que vaig passar de petit en un poble de Castella Lleó amb uns familiars llunyans del meu pare, quan vam entrar en la casa d’un home per a veure la col·lecció d’autòmats que precàriament exposava al seu garatge.

La diferència entre museu i col·lecció implica que, més enllà dels museus que coneixem, Catalunya conté diverses col·leccions, visitables o no, que no deixen de ser interessants tot i no acomplir els mínims que requereix la Llei per a que siguin considerades com a museu. La Llei 17/1990 descriu un museu d’una manera molt similar a com ho fa la descripció general de l’ICOM. Per la seva banda, el Decret 35/1992 de desplegament parcial de la Llei 17/1990 de Museus delimita quins són aquests requeriments més enllà d’una descripció genèrica: no tenir finalitat de lucre, estar obert al públic, tenir caràcter permanent i tenir cobertes les necessitats d’infrastructura material i de personal.

Des de 1990 la Fundació Jaume Vilaseca de Mataró ha anat recollint, d’una manera voluntària, maquinària relacionada amb el gènere de punt, un sector industrial de gran importància al Maresme. Ara per ara, aquesta magnífica col·lecció es troba situada al soterrani d’una antiga fàbrica. Durant els darrers 21 anys la Fundació Vilaseca ha estat tractant de reclamar un espai on exposar la col·lecció que atresora, amb l’objectiu de cedir-la a la ciutat de Mataró. Amb un gruixut dossier amb més de 7700 signatures, és l’única entitat que, ara per ara, té la seguretat de disposar, en un futur incert, de 2000 metres quadrats d’espai expositiu a Can Marfà, una antiga fàbrica local i futura seu del Museu de Mataró.

Arran d’un projecte en el qual estic embarcat, dilluns passat vaig poder accedir-hi guiat per un dels seus conservadors: el senyor Josep Mª Ferrer. La visita va ser un exemple de primera mà d’un procés habitual per a la creació d’un museu. Jaume Vilaseca va ser un treballador del tèxtil que, paral·lelament es va dedicar a co·leccionar maquinària de l’àmbit del gènere de punt procedents de fàbriques i companyies locals. A la fundació que duu el seu nom es gestiona una col·lecció, s’hi fa recerca de la història del gènere de punt (s’estudien i cataloguen maquinària, empreses locals, productes, exportació i importació a principis de segle XX, etcètera). Fa fredor la quantitat de feina que han fet en 21 anys un col·lectiu d’apassionats voluntaris. Seguirem la seva evolució fins a esdevenir Museu del Gènere de Punt de Mataró.

  • Lluís Peñuelas i altres (1999) Manual Jurídic dels Museus. Qüestions pràctiques. Diputació de Barcelona i Marcial Pons, ediciones jurídicas y sociales SA.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s