Llibres de suggeriments i escolta activa

Dilluns vaig poder assistir a la visita professional del Museu Blau, nova seu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. L’acte venia a ser una segona inauguració després dels darrers afegits: nova museografia i la ubicació definitiva de l’esquelet de balena del museu, un fabulós exemplar que, des de fa més de 100 anys, s’exposa al museu.

Per finalitzar l’acte vam visitar el Jardí Botànic de Barcelona, a la muntaya de Montjuïc. És un espai que m’agrada molt, que té un gran potencial quant a continguts (científics, paisatgístics, arquitectònics, etcètera) i que té una vista del tot excepcional sobre la ciutat de Barcelona. A més hi he estat relacionat en diverses ocasions: com a guia voluntari, com a treballador a la taquilla i com a visitant. Darrerament, a més, vaig dedicar el meu treball final de màster en Museologia a un element que atresora el jardí: la fabulosa col·lecció Salvador. Ara bé, tot i el gran potencial que té, crec que aquest no acaba de transmetre’s correctament.

Vaig donar un cop d’ull al llibre de suggeriments, una afició morbosa que sempre he tractat de conservar. El comentari més repetit, ara i sempre en aquest espai és l’aparent estat d’abandonament que s’hi transmet. Al Jardí Botànic de Barcelona, les plantes creixen sense control aparent, es reprodueixen i desplacen  pels amplis parterres (no, no m’he tornat boig; ecològicament parlant les poblacions vegetals es desplacen en tant que disseminen llavors per nous espais, on germinen noves plantes).

Quina és la missió del Jardí Botànic de Barcelona? Presentar una imatge dels paisatges naturals de clima mediterrani de tot el món, entenent que l’etiqueta “clima mediterrani” no és exclusiva dels països que vorejen aquest mar sinó un conjunt de característiques climàtiques que també podem trobar a Califòrnia, Xile, etcètera. Els diferents parterres que conformen el Jardí representen espais de diferents llocs del món, on es presenten les seves espècies vegetals més característiques.

Atenent el suggeriment més repetit, la major part dels visitants és possible que esperin trobar un jardí de tipus anglès (ordenat i ple de flors). A què es deu aquet malentès? Als visitants que no saben què van a veure o a la institució que no sap transmetre allò que ofereix?

Sempre m’han dit que una màxima de la comunicació és que els errors no es deuen al receptor sinó a l’emisor, que no sap fer-se entendre. Sempre he cregut que el Jardí Botànic de Barcelona té unes grans possibilitats però que mai les ha acabades de plantejar i, per a mi, aquesta és la font del malentès. En tot cas, el problema fa anys que està reflectit al llibre de suggeriments. Podríem entendre aquest element com una antiga versió de l’actual filosofia web 2.0.: un espai de comunicació directa entre visitants i institució i, com a tal, té els mateixos problemes que les comunitats virtuals si els comentaris i queixes no reben una resposta clara i directa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s