Ni proactius ni reactius. Voluntariat als museus

Amb la recomanació “cal ser proactius i no reactius” començava el decàleg que, segons Kate Davies (cap de voluntariat d’English Heritage) haurien de seguir tots els museus que volen oferir tasques voluntàries per a la comunitat. I ho va fer dijous passat en el marc de la XXIV Jornada de la Xarxa de Museus Locals, aquest cop dedicada als museus i el voluntariat.

English Heritage és una institució anglesa que gestiona les tasques de voluntariat a tot el Regne Unit. Els voluntaris que en formen part desenvolupen diverses tasques puntuals en els més diversos àmbits i llocs: interpretació del patrimoni, conservació i prevenció, formació, etcètera. Disposa de detallats plans d’acció per als voluntaris, així doncs les tasques que aquests desenvolupen són complementàries, mai iguals, a les del personal assalariat. Suposen un reforç puntual que mai pot ser substituït per personal laboral i reben a canvi certificats, formació, assegurança, seguiment, reconeixement, etcètera.

La ponència de Kate Davies va mostrar clarament en quins termes es mou el voluntariat anglosaxó. Pel que fa a les experiències a casa nostra, amb un marc legal poc definit envers el voluntariat, una manca de recursos crònica, una deficient transmissió de la importància del patrimoni i una completa manca de planificació, podeu imaginar que les comparacions resultaven odioses. Sota la defensa de la crisis galopant a la qual ens enfrontem (excusa que, de tant utilitzada, ja cansa) i d’una desconeixença total del requeriment de planificació envers el voluntariat desfilaven diverses experiències en les quals es proposaven solucions com pegats, proposades a voluntaris que s’havien apropat per voluntat pròpia a la institució. Se’ls proposava la realització de tasques habituals dels centres. I en un marc en el qual eren presents diversos joves capacitats que no troben cap oportunitat en museus i institucions (ni tan sols com a voluntaris), els exemples resultaven abusivament feridors. Totes les tasques habituals dels nostres museus resultaven clarament transformables a voluntariat excepte les tasques de direcció, evidentment (nivell laboral al qual pertanyia la major part de l’auditori).

Kate Davies ho mostrava ben clarament: complementareitat envers les tasques per evitar mals entesos, tasques puntuals de reforç que no poden ser ocupades per personal laboral extra per manca de temps, correcta planificació i cerca del voluntariat. Cal ser proactiu i tenir-ho tot disposat i no ser reactiu i esperar que els voluntaris vinguin i oferir allò que primer trobem a mà.

Anuncis

2 pensaments sobre “Ni proactius ni reactius. Voluntariat als museus

  1. Potser a un país serios això pot funcionar a certes latituts em veig amb caps duplicats, honorífics mentre els voluntaris foten el curro. Si els voluntaris volen futur potser han d’esperar que l’estat els ofereixi també gratuitament i voluntariosament una vivenda i menjar.
    M’encanta fotre de tant en tant un ull al teu blog Vangelis, sempre hi trobo quelcom d’interessant …

    • Gràcies pel comentari, Toni. Voldria aclarir que no estic en contra del voluntariat. Jo mateix col·laboro voluntàriament en diversos projectes. El que certament és una llàstima és l’ús que se’n fa i la facilitat amb què es traspassa la subtil barrera que separa la tasca d’un professional qualificat del no qualificat. És una barrera molt tènue que amb l’excusa de la crisi econòmica s’ha vist quasibé esborrada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s