Freeman Tilden, les bases teòriques de la interpretació del patrimoni

Determinats llibres tenen la meravellosa capacitat de condensar en poques pàgines continguts de gran transcendència. Curiosament cada cop que els llegeixes i els rellegeixes n’extreus noves idees. El llibre “Interpreting our heritage” de Freeman Tilden té aquesta peculiar característica.

Aquest petit llibre de butxaca de poc més de 150 pàgines conté gran quantitat d’informació per a totes aquelles persones que creuen que el patrimoni pot ser la font primordial per al desenvolupament de discursos entorn de l’educació informal. No únicament guies i educadors trobaran pautes i recomanacions sinó també museògrafs, museòlegs, responsables de comunicació, etcètera. Amb més de 50 anys d’antiguitat aquest llibre cotinua tenint una vigència absoluta.

Freeman Tilden va escriure aquest manual l’any 1957 com a compendi de les seves experiències vinculades a la interpretació del patrimoni als Estats Units. Que la base teòrica d’aquesta disciplina sigui nord-americana no és casual. Degut a la manca d’un passat històric tan contundent com l’europeu, els Estats Units van condensar en la natura la materialització d’un patrimoni que els fos propi. La natura els permetia representar una terra d’oportunitats per a aquells colons europeus que van arribar-hi pocs segles abans. El primer espai natural protegit del món és Yellowstone que va ser declarat parc nacional l’any 1872.

Tot i que la tasca professional de facilitar la comprensió de l’entorn mitjançant la interpretació ve d’antic, Freeman Tilden va ser qui va establir les bases acadèmiques per a la professió d’intèrpret, escrivint aquest compendi d’experiències i recomanacions. Per començar, va crear la primera definició de l’ofici, que no va ser exempta de polèmica.

La interpretacio és “una activitat educativa que pretèn revelar significats i interrelacions mitjançant l’ús d’objectes originals, experiències de primera mà i mitjans il·lustratius, enlloc de simplement transmetre la informació dels fets“.

Va ser polèmica, principalment, pel terme “educativa” ja que, com ens diu Jorge Morales al seu llibre “Guía práctica para la Interpretación del Patrimonio”, en l’àmbit anglosaxó, educatiu es relaciona amb escolarització i amb currículums escolars. Posteriorment Freeman Tilden tractaria de reparar la polèmica proposant el terme “activitat recreativa” enlloc d’educativa.

  • Freeman Tilden (2006). La interpretación de nuestro patrimonio. Edita: Asociación para la Interpretación del Patrimonio (AIP).
  • Jorge Morales (2001). Guía práctica para la Interpretación del Patrimonio. Edita: Difusión Monografías. Junta de Andalucía.

Podeu trobar molta informació sobre la Interpretació al web de la Asociación para la Interpretación del Patrimonio (AIP) l’entitat que va editar en castellà, per primer cop, el llibre de Freeman Tilden.

Advertisements

8 thoughts on “Freeman Tilden, les bases teòriques de la interpretació del patrimoni

  1. Vàngelis, la BIBLIA de la Interpretació.
    Llàstima que siguin tan poc coneguts (la disciplina i el llibre). De ser-ho, segurament les coses serien molt i molt diferents en la gestió i comunicació del nostre patrimoni.

    • Hi estic completament d’acord. El llibre de Tilden és altament inspirador per a totes aquelles persones que veuen el patrimoni com una eina per comunicar coneixement, educació i experiències. Malauradament la seva traducció al castellà ens ha arribat tard (l’any 2006, 49 anys després d’haver estat escrit). I tot i així el llibre tampoc és molt accessible en les llibreries especialitzades. Una llàstima.

  2. Ohh, molt bon post, si senyor!!! des d’aleshores es parle de 2 metodologies de treball, els programes interpretatius destinats al públic general no captiu i l’altra per als educands (escolars i estudiants) (Morales 1994 i 2001)

    • Jorge Morales és l’autor de l’altre gran llibre del tema: “Guía Práctica para la Interpretación del Patrimonio” on es fa un repàs de l’àmbit des de les bases proposades per Tilden fins a l’actualitat.

      La meva intenció amb aquesta entrada és presentar un repàs del llibre i de les bases de la interpretació del patrimoni com una eina molt més àmplia que el que potser ens és més conegut a casa nostra: la temuda “visita guiada”. Així doncs aniré fent més entrades sobre el tema i espero que us agradin i generi interès.

      Us convido, evidentment, a afegir-hi comentaris, suggerències, opinions, etcètera.

      • Com bé dius, la interpretació és una eina desconeguda per la major part dels professionals, jo mateixa m’he vist dissenyant visites guiades tremendament descriptives i sense cap tipus d’interacció i connexió emotiva amb el públic. Però bé, de tot s’apren

      • Els termes es barrejen més sovint del que ens pensem. Jo també m’he vist repetint llarguíssims textos d’informació que m’havien donat perquè els transmetès als visitants tal i com havien estat escrits.

        Informació no és igual a interpretació i és una diferència que haurien de tenir clara tant qui dissenya les activitats com qui les encarrega. Sovint patim d’excès d’informació quan sabem que una gran part dels continguts s’obliden i si no hem insistit en conceptes clau, tot queda diluït en termes d’importància.

  3. Retroenllaç: Els sis principis de la interpretació del patrimoni | Paisatges Culturals

  4. Retroenllaç: La intepretació del patrimoni no atesa per personal | Paisatges Culturals

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s