La intepretació del patrimoni no atesa per personal

“Tot allò que s’escriu sense entusiasme se llegirà sense interès”

Aquesta frase de Freeman Tilden, extreta del seu llibre “Interpeting our heritage” resumeix molt bé el que constitueix la segona part del mateix llibre. Si en les anteriors entrades hem conegut el marc teòric en el qual es mou la primera part del llibre: definició d’interpretació i les bases fonamentals d’aquesta disciplina; la segona part ens parla dels mètodes i eines que es poden dur a terme per oferir una correcta interpretació del patrimoni.

La interpretació és una disciplina que va més enllà de l’activitat d’una persona, un guia o monitor, que ens presenta el patrimoni “in situ”. M’agradaria insistir en què les tècniques d’interpretació es poden aplicar a moltes altres eines i fórmules. Així doncs, el concepte general d’interpretació i els sis principis bàsics són fàcilment transposables al camp de la museografia, la senyalètica, la producció expositiva o el disseny d’un mòdul interactiu.

Freeman Tilden ens diu que el centre d’atenció de la nostra activitat sempre és el mateix: el visitant, i que entorn d’ell es poden desenvolupar les més variades propostes; amb la condició que estiguin àmpliament planificades i pensades. De fet ell proposa una relació de 90% plantejament i un 10% de composició. Aquesta planificació ha de donar lloc a una execució senzilla i precisa, que no pequi d’excès. Quantes exposicions hem visitat que semblen llibres penjats a les parets?

Ara bé, segons Tilden, si pensem en les capacitats dels diferents modes d’interpretació no ens costarà concloure que, per davant de tot, és preferible una interpretació mediada per una persona. Qualsevol proposta no mediada, per bona que sigui, tindrà una força inferior a una bona experiència mediada per una persona. Tot i això, és preferible un artilugi interpretatiu a la inexistència d’interpretació.

Finalment Freeman Tilden exposa un llistat de necessitats dels artilugis interpretatius i en destaca un últim punt: “cap  institució hauria d’instal·lar un dispositiu mecànic fins que no s’asseguri que es pot realitzar un manteniment adequat, continu i ràpid de l’artilugi. o importa la qualitat mentre funcioni correctament, però són una font de desil·lusió, així com una imposició al públic, quan es permet que el malfuncionament es perllongui”. Malauradament tots tenim experiència en aquesta desil·lusió.

I és que tot aquest discurs crec que pot ser de gran utilitat en el moment actual en el qual les noves tecnologies estan impactant amb força en el camp de la museografia. L’any 1957, quan Freeman Tilden va escriure el llibre del qual estrec aquestes recomanacions, per artilugis podíem entendre cartells, senyals, desplegables i poca cosa més. Ara per ara estem envoltats d’aplicacions per a smartphones, mòduls interactius de base informàtica, entorns informàtics de lliure distribució; tenim una eina brutal de distribució de coneixement: Internet i diàriament sorgeixen més i noves tecnologies i entorns de difusió de coneixement. Freeman Tilden no coneixia tots aquests elements que poden ser utilitzats per a la interpretació del nostre patrimoni. Tot i així, i aquí resta la vigència d’aquest llibret: les bases que ell proposa són perfectament aplicables a les eines que han anat sorgint en el camp de la comunicació.

  • Freeman Tilden (2006). La interpretación de nuestro patrimonio. Edita: Asociación para la Interpretación del Patrimonio (AIP).
Advertisements

4 pensaments sobre “La intepretació del patrimoni no atesa per personal

    • Gràcies Carles. És molt gratificant saber que escriure les pròpies reflexions, experiències i opinions serveix d’utilitat per a d’altres persones. Si vols fer-hi alguna aportació, suggeriment, etcètera, endavant.

      Salutacions

  1. No coneixia el llibre de F. Tilden i ara tinc ganes de comprar-lo. Al curs que estic fent ens parlen del que tu comentes als 3 post dedicats a la interpretació i realment un intèrpret ben format pot fer que et portis una experiència inigualable. La frase “tot això que s’escriu sense entusiasme es llegirà sense interès” es podria aplicar amb el verb parlar i escoltar.

    Estic totalment d’acord en que, en el camp de la interpretació no personalitzada, les noves tecnologies i codis com el QR obren un altre camp, el de “hágalo usted mismo” Aquestes eines amplien les possibilitats de transformar el territori en un museu obert, com tu comentes en algun altre post.

    Això no treu que siguin complementaries de les interpretacions personalitzades. Per la meva experiència, un intèrpret ha de conèixer, i molt bé, diverses àrees temàtiques referents al territori (història, cultura, natura, geologia, desenvolupament). A mes se l’ha d’estimar per no cometre l’error de fer un monòleg en lloc de un connector entre el visitant i l’entorn, per tal de transmetre sentiments. Tu t’has de portar un sentiment.

    Molt bo el blog! ja aniré passant. Me’n vaig a fer el treball pràctic 😉

    Records

    • Gràcies Nahuel. El llibre de Tilden és molt recomanable, segur que t’agradarà. Això és únicament un resum i al llibre s’hi expliquen moltes més coses. La gràcia és que tot i ser de meitats de segle XX no ha perdut la seva vigència. Poden haver canviat els suports, les temàtiques a tractar, la tecnologia, etcètera. I de fet el que s’hi explica es pot trasmetre a altres àmbits; a mi m’ha ajudat molt a l’hora d’escriure textos per a exposicions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s