Col·leccions universitàries a la UB

Les universitats, com a centres de recerca d’alt nivell, han anat acumulant col·leccions d’objectes al llarg de la seva història fruit de projectes de recerca en els més amplis camps (art, història, arqueologia, ciències naturals, etcètera). Podríem dir que aquestes col·leccions d’objectes, de la més variada naturalesa, forma el patrimoni d’aquestes institucions. La Universtitat de Barcelona disposa, en algunes de les seves facultats, d’espais exclusius per a l’exposició i conservació d’aquestes col·leccions.

Ja vam comentar la diferència entre museu i col·lecció museogràfica en una entrada anterior. Les col·leccions universitàries ens il·lustren força bé aquesta diferència: són col·leccions d’objectes que han estat utilitzats per a una finalitat molt concreta: la recerca; han perdut la seva funció inicial i, en alguns casos, han estat conservades i exposades a alumnes i docents del centre. En el cas de la UB, a més, són obertes al públic però la prioritat del centre és lluny de treballar-ne l’accessibilitat, la documentació, etcètera. i, per tant, quedarien sota l’epígraf de col·lecció segons la Llei 17/1990 de Museus.

Museus Virtual de la UB

Les diferents facultats de conserven i exposen el seu patrimoni tenen certa llibertat per al treball sobre aquesta i, en última instància, un web en mostra tot el conjunt, amb una petita selecció dels objectes de cadascuna de les col·leccions. Aquest web és el Museu Virtual de la UB.

Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA)

Aquesta col·lecció d’especímens taxidermitzats és present a la facultat de biologia des de la inauguració de l’edifici, l’any 1982 i s’hi pot arribar seguint unes petjades grogues. Com molts dels museus universitaris del notre territori és de titularitat pública (és propietat de la UB), està gestionat per professionals de l’àmbit docent i ha estat conformat amb elements procedents de donacions privades o de materials utilitzats en antigues investigacions.

Conjunt d'armaris amb especímens i mostra d'un dels elements més representatius: una vaca bicèfala.La col·lecció està conformada per centenars d’exemplars animals conservats recordant els més clàssics gabinets de ciències naturals. Tot i que la museografia és mínima, cal recordar que la seva principal funció és la mostra d’especímens a estudiants i docents, el seu públic objectiu. Així doncs, és un espai dirigit a un públic especialitzat que hi acudeix amb els coneixements necessaris per a interpretar-ne els continguts. En aquest sentit trobem, doncs, una similitud amb els primers museus, on els visitans hi accedient amb els coneixements ja adquirits.

En paraules del seu responsable, Antoni Serra, entre les tasques de difusió hi trobem formació en fotografia de natura i l’accés a estudiants de secundària que vulguin conèixer el fons de la facultat. Però malauradament ni la difusió ni l’adequació de les instal·lacions són del tot adequades per al coneixement i la conservació dels materials. El fons de la Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) es pot visitar en horari de la facultat. Podeu trobar-ne més informació al seu web.

Quin és el futur dels museus universitaris? És precís que adoptin noves formes adequades a les actuals tendències museològiques i museogràfiques? Poden, aquestes col·leccions, conformar una bona eina per socialitzar la tasca que realitza la Universitat? És possible una entesa entre docents universitaris i professionals del patrimoni?

Anuncis

2 pensaments sobre “Col·leccions universitàries a la UB

  1. Una entrada molt enriquidora.

    He tingut el plaer d’haver visitat aquesta exposició quan encara estudiava BUP, amb el meu professor de biologia. Posteriorment, hi he pogut anar amb més coneixements sobre la taxonomia -ja amb una licenciatura en geologia i amb la paleontologia com a professió- i, més endevant, amb coneixements sobre museologia. No és l’experiència habitual en el públic a museus i col·leccions, però és interessant el fet de reconéixer-ne les potencialitats d’aquest tipus d’exposicions. Com bé dius i malauradament, la manca de conservació preventiva podria anar empitjorant els exemplars. Però bé, potser no tenen aquell component històric, sinó només el de ser exposicions funcionals, abocades a ser destruïdes per la freqüent manipulació per part dels alumnes, que algun dia, potser, seran formants també per vetllar per la seva conservació com a peces de col·lecció històrica. O potser com a peces d’un Museu Universitari, amb totes les adequacions museològiques. Ves a saber, potser en un futur s’hi aboquen diners, s’hi inverteix en formació específica per a la conservació i divulgació en museus de Ciències Naturals ja des de les facultats on s’imparteixen aquestes ciències.

    • Gràcies pels comentaris Pep. A l’article, precisament, volia reflectir aquesta idea: els museus universitaris responen a un objectiu molt concret com és ser complements a la formació especialitzada d’estudiants i docents. Presenten determinats problemes de difusió i conservació però aquests no afecten a la seva funció principal així que podríem debatre la conveniència, o no, d’actuar-hi amb una visió de professional del patrimoni.

      En tot cas crec que el patrimoni és al nostre entorn, no només dins dels museus i això cal tenir-ho molt present ja que potencialment pot enriquir molt el nostre coneixement en els més diversos àmbits.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s