Posada en valor del patrimoni al municipi de La Garriga

En el marc del passat Cafè de Patrimoni del passat dia 17 de març, vam poder visitar el municipi de La Garriga per debatre sobre emprenedoria i cultura. Els tècnics de l’ajutnament ens van proposar un seguit de visites pel municipi, que ens va sorprendre gratament per la bona feina realitzada per a la posada en valor del seu patrimoni, una tasca iniciada l’any 2004.

La Garriga estructura el seu discurs patrimonial en dos grans eixos: el turisme de balneari de les famílies barcelonines a finals de segle XIX i el bombardeig patit els dies 28 i 29 de gener de 1939 per part de l’aviació italiana. S’entén que aquests són dos moments clau que defineixen els canvis urbanístics més recents del municipi. D’altra banda, el centre de visitants es remunta al segle I a.C. per mostrar els canvis urbanístics soferts per La Garriga des de la seva fundació.

L’entorn de La Garriga és ple dels més variats elements museogràfics per a la posada en valor del patrimoni segons els dos grans eixos esmentats. Així doncs, podem trobar diverses rajoles a terra que ens indiquen on i quan va caure una bomba l’any 1939.

També podem trobar plafons amb indicacions relacionades amb el patrimoni arquitectònic, la disposició urbanística dels diversos elements de La Garriga o informació relativa als arbres monumentals que podem trobar en carrers i places.

Segons ens va explicar Enric Costa, tècnic de patrimoni de l’ajuntament, l’inici de totes les propostes es troba a l’any 2004, en l’anàlisi dels elements a posar en valor que, poc a poc es va anar desenvolupant en una estratègia de llarg recorrregut, independent de possibles canvis polítics.

Entre els elements visitables més representatius podem trobar el refugi antiaeri creat arran dels bombardejos al Vallès l’any 1939. Aquest espai, rehabilitat i museografiat, consta d’un conjunt de passadissos pels quals podem passejar i reviure, de manera vívida, la sensació de trobar-se a les fosques sota el soroll de les bombes. La museografia aplicada és relativament senzilla, lluny d’una gran instal·lació, un simple àudio coordinat amb l’enllumenat de l’espai és suficient per evocar un bombardeig.

Les visites guiades més tradicionals es poden combinar amb visites guiades mitjançant tauletes interactives que proposen diverses passejades combinades amb un fil argumental i un conjunt de fotografies i audiovisuals.

Un altre element museogràfic força exitós són els visors de fotografies antigues. Es tracta d’un visor retroil·luminat amb un conjunt de reproduccions de fotografies de principis del segle XX. Amb això s’estableix un joc que ens transporta a la visió que tenia l’entorn fa cent anys.

Una visita a La Garriga és suficient per veure el ric patrimoni que pot amagar un petit municipi del Vallès. Amb tot això, em pregunto: la posada en valor del patrimoni d’un municipi és qüestió de diners o de voluntats?

Advertisements

4 thoughts on “Posada en valor del patrimoni al municipi de La Garriga

  1. Vàngelis, pregunta retòrica ehhhh.
    En l’àmbit de la gestió del patrimoni local sempre és qüestió de voluntat. Amb pocs diners però amb ganes es poden fer moltes coses. La llàstima és que sovint tot depèn de la sensibilitat sobre aquests temes de l’alcalde de torn. I per desgràcia no anem sobrats de sensibilitat patrimonial entre els nostres polítics…

    • Gràcies pel comentari. Jo crec que podem trobar de tot. El cas de La Garriga em sembla un molt bon exemple del que es pot arribar a fer amb un bon plantejament a llarg termini i voluntat de posar en valor els elements de què es disposa. En el meu discurs, però, hi ha una petita trampa, i és que en desconeixem els costos.

      Por contra conec casos de tot el contrari: municipis amb un patrimoni molt ric però cap acció per a potenciar-lo ni cap voluntat de fer-ho, defugint qualsevol iniciativa per poc costosa que sigui. És això el que conforma la resposta que jo tinc a la pregunta que he formulat; però potser, vull creure, és una opinió personal.

  2. Estic totalment d’acord amb que es tracta d’un tema de voluntats. Si hi ha voluntat, es busquen els recursos per tirar endavant els projectes. Se’n trobaran més o menys de recursos però amb el que es troba es fan les coses. Per cert Vàngelis amb el teu post m’has fet venir ganes d’anar a la Garriga!!!

    • Gràcies Manel, jo també penso el mateix sobre voluntats i finançament. D’altra banda una visita a La Garriga és molt recomanable i està a un moment en tren, l’accessibilitat no és excusa. Si hi vas ja comentaràs què t’ha semblat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s