Ciència, tecnologia i discurs museogràfic

Dilluns passat, en el marc de les activitats organitzades pel Màster de Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de l’EDEC-UPF vaig poder assistir a una conferència de Ramón Núñez, director del MUNCYT (Museo Nacional de Ciencia y Tecnología). En destacaria algunes reflexions però avui em quedaré amb la següent a mode de frase destacada:

“La ciencia y la tecnología es imprescindible, pero la tenemos que vender bien envuelta”

El comentari fa referència a la necessitat de buscar nexes d’unió entre el patrimoni científic i tecnològic amb allò que els visitants coneixen i estimen: cinema, fotografia, novel·la, història, etcètera. Em recorda aquell primer principi de Freeman Tilden:

“Qualsevol interpretació que d’alguna forma no relacioni el que es mostra o descriu amb alguna cosa que es trobi en la personalitat o en l’experiència del visitant, serà estèril.”

La museografia del MUNCYT, deia Ramón Núñez busca, precisament, buscar vincles entre els objectes mostrats amb icones del cinema, la història local, el món del còmic o qualsevol cosa que faci una mica menys fred un museu de ciència i tecnologia.

Advertisements

2 pensaments sobre “Ciència, tecnologia i discurs museogràfic

  1. Llegit aquest post, sorgueix la pregunta d’un famós llibre “per què no venen al museu?”. Recentment he visitat una expo sobre la Girona romana al museu de Història de la ciutat i crec que Ramón Núnez se’n faria creus de la mala gestió i accessibilitat.

    D’entrada, si jo no fos llicenciat en història poc hauria entés les explicacions dels panells. Una amiga i publicista meva, que li interesava el tema, va acabant odiant l’exposició (com jo, tot i entendre totes les les idees i conceptes) per l’excesiu tecnicisme. La reflexió de Núñez, crec jo, és molt encertada i vertadera però, per a què serveix si una exposició d’art o d’un museu ja d’entrada no es sap explicar? El nexe d’unió hauria de venir per una bona comunicació i no per fer un redactat que si algú no entent “que s’espavili”. Després de veure aquesta expo (i crec que es podria extrapolar en alguns casos) es demostra que el model clàssic de museografia, com molts historiadors, són mals comunicadors.

    • Moltes gràcies pel teu comentari. Certament podem trobar un ampli ventall de propostes més o menys adequades als visitants. Com tot, respon als interessos de les persones que han gestionat o produït la museografia. Segurament podríem trobar tants casos de museografia elaborada pensant en un usuari mig com museografia elaborada pensant en un usuari amb un coneixement molt extens sobre un tema.

      La voluntat de trobar el nexe d’unió entre el visitant i l’objecte a exposar, d’oferir continguts d’una manera intel·ligible hauria d’impregnar tota la proposta, no únicament les cartel·les i els texts.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s