La piràmide creativa i la paràbola de la minifaldilla

Moltes vegades, les exposicions més interessant són aquelles que treballen un discurs que va molt més enllà dels continguts exclusius que representa. Una idea central molt potent transferible a d’altres àmbits del dia a dia. L’exposició “Ferran Adrià i elBulli. Risc, llibertat i creativitat“, present al Palau Robert de Barcelona fins el dia 3 de febrer de 2013, ens explica la història d’aquest restaurant i la filosofia que hi ha impregnat el seguit d’encarregats de cuina que hi han anat passant, especialment Ferran Adrià.

Però molt més enllà del vincle creativitat + gastronomia, l’exposició mostra un seguit d’idees molt potents que es poden adaptar a molts d’altres àmbits, especialment a feines de tipus creatiu i basades en projectes, com la mateixa dinamització patrimonial.

En un determinat punt de l’exposició se’ns presenta la piràmide de la creativitat, l’establiment d’una evolució seqüenciada en la creativitat, segons la qual el més important no és copiar, si no generar coses noves a partir de reconèixer l’essència de les coses i els processos.

Piràmide creativa - Exposició "Ferran Adrià i elBulli. Risc, llibertat i creativitat".

Piràmide creativa – Exposició “Ferran Adrià i elBulli. Risc, llibertat i creativitat”.

I, de l’altra banda, se’ns explica la paràbola de la minifaldilla, que ens ve a indicar que el més important és conceptualitzar allò que es fa, dotar-lo de sentit i nom.

La conceptualització - Exposició "Ferran Adrià i elBulli - Risc, llibertat i creativitat".

La conceptualització – Exposició “Ferran Adrià i elBulli – Risc, llibertat i creativitat”.

I és que en el fons l’exposició ens mostra el procés creatiu que ha donat fama a la cuina d’El Bulli: analitzar, sintetitzar i anar al nucli de les coses per poder crear productes nous. Crec que no és una tasca gens allunyada de qualsevol feina que impliqui un procés creatiu.

Anuncis

4 pensaments sobre “La piràmide creativa i la paràbola de la minifaldilla

    • Gràcies Dani, el nou format d’entrades respon a un interès per fer més àgils tant el redactat com la lectura de les entrades. També hi poso més imatge (abans no en posava quasi mai) i principalment penso en oferir una idea clara i concisa a partir d’una cosa que he vist, escoltat o llegit. Això, d’altra banda, no està renyit amb entrades amb un contingut més profund i extens.

      Ja em fareu saber, com a lectors, què us sembla aquesta nova deriva del bloc.

  1. Ja sabeu que jo sóc de reflexions més extenses, sempre em costa deixar coses al tinter en benefici de la brevetat, però sé que això va en perjudici meu, perquè la majoria de gent té poc temps i prefereix textos com més curts millor. En aquest sentit, doncs, crec que serà positiu per tu. I demostra que tens bona capacitat de síntesi 😀

    Molt bona idea això de sintetitzar l’essència de la mostra i extrapolar-la al nostre camp d’interès! I, per cert, m’ha encantat el títol. És impossible no tenir curiositat per llegir-lo després de flipar amb un títol com aquest, he he he.

    • Moltes gràcies Martí. De totes maneres crec que el ganxo del títol es deu al mateix exemple que cito i que tots els mèrits haurien d’anar a l’equip que ha fet l’exposició.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s