Innovació i sectorització, mercats de masses i nínxols de mercat.

Enllaçant amb la frase destacada de fa unes setmanes de Xavier Cubeles sobre el que, al seu entendre, era el repte actual de la gestió cultural, avui aprofito per complementar-la amb una altra cita de la mateixa VIII Jornada de Patrimoni a la Pedrera.

“Cal apostar per formats innovadors i la sectorització pensant en el públic”.

De fet, és una idea molt en sintonia amb el tema de la sobreoferta, en el sentit que caldria fer propostes pensant en el públic a qui van dirigides i no pas crear-ne una de genèrica, fer-ne una gran difusió i esperar a veure quina acollida té. En resum, una major rendibilitat i sostenibilitat dels projectes culturals.

Donant més detalls, es feia referència a la teoria de Chris Anderson nomenada “The Long Tail”, derivada de l’expressió que es fa servir en estadística per descriure determinats gràfics estadístics com el que veiem més a baix.

Segons la teoria d’Anderson, hi ha dos tipus de mercats:

  • Mercats de masses: una mínima oferta destinada a grans masses de consumidors.
  • El nínxol de mercats: basat en la suma de totes les petites vendes a nínxols concrets del mercat mitjançant una àmplia diversitat de l’oferta. Aquesta suma pot arribar a ser superior a la venta d’un producte en un mercat de masses.

En el gràfic se’ns indica, en verd, un mercat de masses: una petita quantitat d’oferta s’endú gran part del públic. En groc tenim la llarga cua, una gran quantitat de petits nínxols concrets als quals oferir productes molt específics. Cubeles ho representava dient que el 20% de l’oferta s’endú la major part dels visitants mentre que el 80% restant queda, en molts casos, per explorar.

Distribució estadística que presenta una “llarga cua”. Font: Viquipèdia.

Traspassat al camp dels museus vol dir que ens trobem:

  • Una oferta generalista pensada per a una gran massa de públic (cal dir també que potenciat per un sistema de recompte que beneficia quotes de mercat per sobre de diversitat d’oferta).
  • Un possible camp per explotar conformat per nínxols concrets de públic que, en conjunt, poden arribar a suposar una quantitat superior de visitants al que trobem als mercats de masses.

En altres paraules: l’aposta per un disseny molt específic pensat per aquests sectors de públic ens obre la porta a un gran abast de propostes per a públics concrets, a nous mercats. I aquesta nova manera de fer prenen especial rellevància (i això ja és extrapolació meva) habilitats com l’anàlisi, l’empatia i la creativitat.

Podeu ampliar informació sobre la teoria de la llarga cua d’una manera força entenedora Viquipèdia, article en el qual m’he basat per donar forma a aquesta entrada.

Anuncis

4 pensaments sobre “Innovació i sectorització, mercats de masses i nínxols de mercat.

  1. D’això que parles a la teva reflexió (i qui ens dediquem a la comunicació cultural) es diu segmentació de públics, ofertes destinades a públics concrets, optimitzar recursos, especialitzar continguts, fidelitzar usuaris i permetre l’acccés a la Cultura a nous públics… Aquest concepte extès a la pròpia gestió cultural (com ha/hauria de ser) digues-li també a la pròpia proposta expositiva, és la clau per a la supervivència del sector… 😉

    • Totalment d’acord Carme. Com et comentava en persona, en no dominar el vocabulari del món del màrqueting, al final vaig posar sectorització enlloc de segmentació ja que em semblava que es referia al mateix. En tot cas ens referim al mateix: crear projectes en base de a qui van dirigits i no oferir per oferir i esperar a veure si interessa a algú.

  2. Molt interessant! La participació en els museus és un tema de candent actualitat. Aquest dies estaven discutint entorn el feed-back entre museus i visitants (goo.gl/6NKmT) i m’ha agradat molt aquesta entrada. I és que la majoria de museus tenen molta feina encara per fer: des de “l’apropiació” de l’obra per part del visitant, passant per una major aposta per les xarxes socials (i no només com un tauler per parlar d’un mateix) obertes a tothom o oferir un discurs museogràfic atractiu, més enllà de (l’única per ara) comprensió experts en art o història. En el fons es tracta de reconvertir els museus lloc més democràtics, que valorin l’experiència del visitant i que pensin i considerin la seva opinió a l’hora d’organitzar exposicions, seminaris, cicles,…. Aquest canvi però,ha de venir des del propi museu i amb una voluntat ferma de canvi.

    Molts ànims i fins aviat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s