Darwinisme i patrimoni

Fa uns dies, en el marc de la XXVI Jornada de la Xarxa de Museus Locals, Xavier Roigé va fer una comparació entre darwinisme i valor social del patrimoni que em va cridar l’atenció, per raons òbvies, però a la qual volia aportar un petit matís que espero que sigui d’utilitat.

Xavier Roigé, professor d’Antropologia Cultural i de Museologia a la Universitat de Barcelona, comentava que es podia plantejar que els museus amb una major capacitat d’acostar-se al seu públic, aquells amb major capacitat de situar-se com a centres culturals i donar respostes, etcètera, sobreviurien a l’entorn socio-econòmic al qual ens trobem. Perduda gran part de la identificació de la cultura i el patrimoni com a elements necessaris, només els més forts sobreviurien.

El matís que vull aportar és sobre aquest terme, “els més forts”. A meitats del segle XX, precisament aquesta tergiversació de la teoria de la selecció natural va portar greus problemes per tots coneguts. Podríem dir que la teoria original diu una cosa així com que, en un món canviant, només aquells capaços d’adaptar-se als canvis, sobreviuen.

Entenc que aquest petit matís pot semblar l’apunt d’un biòleg repel·lent apassionat per la història de la ciència però crec que podria portar implicacions al darrere. Es podria arribar a pensar que les institucions més fortes són aquelles dotades de major capital, de les més ben posicionades o de les que tenen un major nombre de visitants.

Al llarg de la Jornada, François Mairesse, professor de la Universitat Paris III-Sorbonne Nouvelle, ens van donar eines per entendre que en diferents moments de la nostra història, moments de pèrdua adquisitiva, de desmantellament del model social establert, etcètera, es reclamava a les institucions culturals una major resposta als problemes dels ciutadans. Tant és així que entorn de les diverses crisis ocorregudes al llarg del segle XX, es reclamava als museus un major paper social. En resum, crisi i valor social de la cultura, anaven lligats.

Així doncs, ja haurem identificat que el posicionament de les institucions com a centre de valor social no crec que depengui dels ingressos, del nombre de visitants o de la capacitat de recollir recursos, és una ferma voluntat de tenir aquest paper. És la capacitat que es pot tenir d’adaptar-se a la situació de l’entorn. És, en definitiva, saber-se adaptar als canvis.

Advertisements

4 pensaments sobre “Darwinisme i patrimoni

      • Hem sembla molt bona la reflexió. Ara m’estava preguntant si aquesta tergiversació de la que parles va ser intencionadament generada i per quins interessos. Espero, però que les nostres institucions culturals no caiguin en el lamarquisme, que em fa l’efecte que sí.

  1. Gràcies pel comentari, Pep. La teva pregunta dóna per a moltes altres reflexions. Algunes d’elles ja les va apuntar en Xavier Roigé a la seva ponència, que és a qui es deu tot el mèrit de la reflexió del post. Evidentment, fora del símil darwinià, les entitats més fortes, les que tenen accés a més capital, és evident que sobreviuran. Les menys fortes hauran de buscar la manera de sobreviure.

    Si apliquem un símil lamarquià a l’estat actual dels museus crec que et refereixes a la desaparició d’entitats i departaments per efecte del desús, oi? Doncs crec que malauradament sí que està passant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s