Gamificació i patrimoni a Divendres de Patrimoni

Atenent a la definició canònica de gamificació, aquesta és l’aplicació de sistemes de joc a entorns no lúdics. Així doncs, per què el concepte gamificació sempre ens apareix tan estretament vinculat a la tecnologia? Aquesta reflexió va ser el punt de partida per a proposar al company Oriol Vicente un Divendres de Patrimoni centrat en el concepte de gamificació aplicat al patrimoni fugint de tòpics al voltant dels entorns informatitzats organitzar per la CORE de patrimoni de la UAB i Cafès de Patrimoni.

Partint de la definició més estesa, vam voler explorar diverses tipologies d’activitats del camp del patrimoni que en major o menor mesura prenen el joc com a element indestriable: activitats de dinamització en un espai físic, a la xarxa, aplicacions, interactius, jocs de taula, etcètera.

Oriol Ripoll, Eusebio Martínez i Judith Barnés, entre d’altres, van presentar projectes de dinamització del patrimoni en base a l’aplicació de sistemes de joc.

Em sorprèn com, tractant-se d’una paraula de moda, encara no hi hagi una definició clara i els seus marges siguin tan difosos. Veiem al nostre entorn penjada la mateixa etiqueta a multitud de propostes que no deixen de ser interactius, audiovisuals més o menys divertits, etcètera.

I tot això per a què us ho explico? – us podeu estar preguntant. Doncs en primer lloc per reflectir un parell de qüestions sobre el tema. En segon lloc perquè com molta gent que em coneix ja sap, són un gran entusiasta dels jocs de taula i la seva utilització per a la dinamització de col·lectius. I el camp del patrimoni, i específicament dels museus, no disposa de gaires eines al respecte, com a mínim a casa nostra. Tot i que és cert que jocs de taula comercials n’hi ha molts, segurament cal desgranar-los per trobar-hi vincles amb temes museístics. De fet estic pensant que aquest potser l’inici d’una nova secció al blog centrada en la ressenya de jocs de taula que em poden semblar útils en el camp del patrimoni i la museologia. Segurament és una vil excusa per justificar una de les meves aficions. O potser és una voluntat real de ser útil. Preneu-vos-ho com vulgueu, espero que us agradi i, com a mínim, us generi curiositat.