Un desgavell olímpic. El procés creatiu d’una activitat per a la Nit dels Museus

Diuen que les millors idees sorgeixen en moments d’esbargiment. Segons alguns autors com Daniel Goleman, són moments en els quals la ment pot fluir més fàcilment i relacionar de noves maneres els coneixements que ja teníem emmagatzemats al cap.

Un dia, dinant, amb els companys del museu ens plantejàvem què podíem oferir per a la Nit dels Museus 2016 com a activitat especial al Museu Olímpic i de l’Esport. En Raül Vàzquez, responsable del departament de col·leccions, es va plantejar el que, a primera vista i tenint en compte el seu càrrec, semblava una bogeria:

“I si barregéssim els objectes l’exposició permanent?”

No sé com ho veieu però imaginar un museu, ideal decimonònic de la conservació, l’ordre, la preservació i la documentació, amb tota la col·lecció cap per avall, barrejada i sense cap ordre per una nit ja em va semblar una idea que donava joc.

Projecte !Un desgavell olímpic!"

Un dels primers esbossos del projecte.

Continua llegint

Cafès de Patrimoni i Arqueopèdia a ArqueoMallorca

Mai m’havien convidat a ser ponent d’unes jornades. He participat com a ponent en algunes jornades i seminaris, és cert, però a moltes d’elles m’hi he proposat jo mateix o part de l’equip en el qual participava. Quan he pogut, principalment per vèncer la meva timidesa i en la mesura que m’ha estat possible, no he dit que no a presentar un projecte o dirigir unes paraules sobre patrimoni en el marc d’un curs, un taller, una presentació o un màster. Però aquest cop ha estat diferent. La meva participació suposa anar fins a Mallorca i presentar no un, sinó dos projectes en els quals participo. Com podeu suposar, aquesta experiència em fa molta il·lusió i em genera molta curiositat. Haig d’agrair aquesta convidada a Albert Forés i als seus companys i companyes de l’associació Mallorca Rural i el Consorci Eurolocal.

Continua llegint

Ciència Viscuda

Els darrers mesos he estat treballant intensament en un projecte nascut fa un parell d’anys en conjunció amb un grup de professores de la ciutat de Mataró: Mercè Calpe, Tura Puigvert i Anna M. Plarromaní. El projecte, centrat inicialment en la documentació i catalogació d’objectes científics utilitzats en la docència de les ciències experimentals al llarg dels darrers segles, ha esdevingut una exposició anomenada Ciència Viscuda.

Ciència Viscuda

Objectes que formen part de l’exposició Ciència Viscuda

Continua llegint

“Pintar fa mil anys” Allò que la pintura amaga.

Fa uns dies -bé, fa unes setmanes- des del Museu Episcopal de Vic em van convidar, juntament amb altres editors de blogs de patrimoni, a visitar l’exposició “Pintar fa mil anys. Els colors del romànic“. Aquesta exposició temporal ofereix els resultats d’una recerca que pretenia analitzar les tècniques pictòriques dutes a terme pels artistes d’època romànica. L’apropament a aquest objectiu no només es va realitzar des d’una perspectiva artística i històrica sinó també científica.

Pintar fa mil anys

Quines tècniques utilitzaven els pintors d’època romànica?

Tot sorgeix d’un projecte de recerca dut a terme pel projecte Magistri Cataloniae amb la col·laboració del Museu Episcopal de Vic, el CETEC Patrimoni, i el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. El projecte de recerca, centrar en l’estudi de les tècniques i materials emprats pels artistes romànics, es va aplicar sobre l’anàlisi de quatre obres del Museu.

I d’aquesta recerca en deriva el trencament de diversos tòpics que tradicionalment hem aplicat a l’art romànic: que no era un art auster sinó tot el contrari, que la funció de la pintura era atrapar i inculcar els creients (la major part d’ells il·lustrats), que els pigments amb què es pintava podien tenir un origen natural i fins i tot químic, que el cost de la pintura era sufragada per personatges notables que marcaven el seu estatus encarregant pintures amb materials tan costosos com l’or o el lapizlàtzuli.

Origen dels pigments

I la cirereta del pastís: que entre les obres que han estat analitzades, s’ha pogut documentar l’ús d’oli com a aglutinant en un període anterior al que es considerava fins el moment.

Recerca i difusió

Però “Pintar fa mil anys. Els colors del romànic” considero que té uns valors molt interessants més allà de l’excel·lent contingut que cal tenir en compte:

Els continguts i objectius de l’exposició parteixen d’un projecte de recerca vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aplicat sobre objectes de la col·lecció del Museu Episcopal de Vic, el projecte ha pogut delimitar els procediments pictòrics dels artistes catalans de l’època del romànic. Recerca aplicada en patrimoni, que planteja informació novedosa i que es presenta en un museu.

Fer visible l'invisible

Els procediments mitjançant els quals s’han extret les conclusions excedeixen la pura recerca bibliogràfica. S’han aplicat mètodes científiques per traçar i contrastar hipòtesis. Recerca producte de la trobada entre vàries disciplines com la història, la història de l’art, la química, etcètera. De nou, l’enriquiment d’un discurs amb la conjunció de variades disciplines.

Finalment comentar que un dels apartats es dedica a explicar els processos que s’han dut a terme per treure les conclusions que s’exposen a la mostra. Tota una mostra de coherència i sinceritat.

Museografia i disseny de l’exposició

“Pintar fa mil anys”, a més compta amb un acurat disseny que gira entorn del mateix missatge de l’exposició. N’és un exemple l’ús de llenços per al suport de textos i imatges d’ompliment, l’és de colors per a la separació d’àmbits o la redacció de textos clars, entenedors i directes. A més, la correlació d’àmbits et permet navegar pels diversos elements que participaven de l’elaboració d’una obra en època romànica i que, poc a poc, et portin a les conclusions més rellevants de l’estudi i als processos que s’han utilitzat per a l’estudi.

Museografia

En conclusió és una interessant exposició de la qual podem extreure diverses lectures. D’una banda, la òbvia: com treballaven i amb quins materials ho feien els artistes d’època romànica? Qui els pagava? D’on extreien els colors i quina significança tenia una obra? I d’una altra banda: quina recerca s’està duent a terme sobre el nostre patrimoni cultural? Des d’on? Amb quines metodologies? Per a mi, una altra llança trencada en favor de les sinergies que poden sorgir entre la conjunció de les disciplines més variades.

Pintar fa mil anys es pot visitar fins el dia 14 de desembre de 2014 al Museu Episcopal de Vic. Podeu llegir altres articles dels companys que em van acompanyar a:

Omnia Tuta Feliciter, una trobada de bloggers a Tarraco Viva

Tarraco Viva és, segurament, l’esdeveniment amb més pes i reconeixement en el cicle anual de festivals de recreació històrica a tot Catalunya. En paraules del seu director, Magí Seritjol, és un “producte cultural per a tothom a qui li agradi la història”. Enguany, en la seva XVI edició, el festival estava dirigit a la celebració del bimil·lenari de la mort de l’Emperador August.

Continua llegint

De la Pedra al Núvol, vídeo sobre els Castells del Sió

En Xavier Sánchez, alter ego de “El Marge Comunica“, ha editat un fantàstic vídeo de la trobada que el desembre passat es va celebrar a La Segarra en motiu de la presentació de la ruta “Els Castells del Sió“. No he pogut evitar compartir-lo amb vosaltres.

Ruta pels castells de la vall del Sió, a la Segarra

Fa unes setmanes, vaig ser convidat, pel Consell Comarcal de La Segarra i Camins de Sikarra, a participar en una ruta pels castells de la vall del Sió, a La Segarra, destinada a bloggers i periodistes especialitzats en turisme. Una interessant ruta que posa en valor diversos elements de patrimoni immoble com castells, jaciments arqueològics, ermites i viles closes. De fet, la Segarra, és la comarca catalana amb major nombre de castells.

Castells de Sió: de la pedra al núvol presenta un recorregut literari per diferents espais de la vall de Sió mitjançant la lectura de poesies, contes, llegendes i fragments de novel·les d’autors com Josep Maria Margarit, Jordi Pàmias, Manuel de Pedrolo o Josep Maria Espinàs. La referència “de la pedra al núvol” ens remet tant a textos literaris impresos com textos existents a la xarxa, al núvol. Pocs dies abans de la nostra visita, a més, la ruta dels castells de Sió, havia merescut un diploma com a ruta cultural i sostenible.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El Sió és un riu que neix a la Segarra i que durant un temps va ser part de la frontera que dividia regnes cristians i regnes musulmans. Per mantenir-ne el control, s’hi van anar construint elements defensius que conformarien un conjunt de torres, viles fortificades i castells propietats de nobles que, amb el temps, anirien convertint-se en palaus de residència per a diferents famílies.

Arran del Decret de 22 d’abril de 1944 sobre protecció de castells, molts d’aquests elements passarien a ser BCIN i, per tant, considerats com a patrimoni immoble. La combinació de castells i una geografia sense gaire altibaixos, on sovintegen els camps, es conforma un interessant paisatge cultural. És evident que, en pobles definits entorn d’un castell, aquest esdevé un element diferenciador i emblemàtic de la vila i és per això que la voluntat d’unir tots aquests elements sota un denominador comú, en aquest cas un riu, és una interessant proposta.

La nostra visita va circular per diversos espais de la Segarra:

A Concabella podem visitar el Centre d’Interpretació dels Castells del Sió. Mitjançant una senzilla museografia se’ns situa en ple segle X, època de construcció de moltes de les construccions defensives que conformen la ruta, i s’avança segle a segle per explicar-nos com aquestes construccions van anar canviant de funcionalitat fins esdevenir palaus. Paral·lelament, però, se’ns parla del canvi que va suposar passar de castell de frontera a castells-palau, així com els elements característics de l’entorn quant a gastronomia, cultura, etcètera.

Altres espais visitats vas ser el castell de l’Aranyó , el castell de Pallargues, Florejacs, el castell de les Sitges, Sanaüja, Guissona, Cervera i Montfalcó murallat. Però també cal destacar els interessants llocs on menjar  com La Redolta, la Fassina Mercadé o la xocolateria Colom de Cervera; i llocs on allotjar-se com la casa rural La Collita.

Certament la posada en valor d’elements patrimonials immobles poden esdevenir un interessant focus d’atenció per a la generació de noves propostes turístiques i identitàries centrades en aquells elements que només es poden trobar en un espai determinat. Els castells del Sió esdevenen un conjunt molt potent d’elements que, units mitjançant un discurs que els relacioni, poden esdevenir potents reclams turístics i generar noves dinàmiques per a la comarca. Per preparar-hi una visita podeu consultar la pàgina web de Turisme a La Segarra.

Podeu llegir els comentaris de la resta de companys i companyes del blogtrip als següents enllaços: