Salvadoriana, un retorn als orígens de la ciència moderna

El primer impacte que vaig rebre de la nissaga Salvador va ser durant els meus anys de carrera. Se’m va explicar que es tractava d’una nissaga de farmacèutics reconeguda internacionalment als segles XVII i XVIII per la seva completa col·lecció de ciències naturals i la relació epistolar que mantenien amb els científics més rellevants del moment. El segon impacte el vaig rebre treballant d’informador al Jardí Botànic de Barcelona. Una sala freda mostrava una petita part del gabinet dels Salvador. Una gran part restava per estudiar als magatzems de l’Institut Botànic de Barcelona, al soterrani. L’impacte va ser tan brutal que vaig decidir dedicar el meu treball de màster en gestió del patrimoni a aquesta col·lecció. I com més en llegia més impressionat quedava per una nissaga de mitja dotzena de persones que havien estat referent científic a tot Europa, el gabinet de la qual romania, pràcticament desconegut, als magatzems d’un centre de recerca de Barcelona.

Recreació del gabinet dels Salvador

Continua llegint

Anuncis

“Naturaleses de l’Art Nouveau” a Barcelona

El passat mes de maig ja us vaig comentar la meva participació en el projecte expositiu “Naturaleses de l’Art Nouveau”, una exposició itinerant duta a terme en el marc d’un projecte europeu que buscava divulgar l’Art Nouveau com a moviment artístic que paral·lelament es desenvolupa en diferents països europeus. Doncs finalment l’exposició ha arribat a Barcelona i es podrà visitar gratuïtament a l’Edifici Disseny Hub Barcelona fins el dia 6 de gener de 2015.

L’estada a Barcelona incorpora un seguit de novetats, un conjunt d’elements que contextualitzen l’Art Nouveau a Barcelona, el Modernisme, i que no es van poder veure a l’anterior estada a Catalunya, a Terrassa.

D’una banda m’ha il·lusionat especialment la mostra de les impressions de les plaques de vidre de Domènech i Montaner que es van poder veure a l’exposició “Empremtes” de la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner a Canet de Mar. Una de les meves tasques en aquest projecte va ser identificar les espècies vegetals que hi figuren.

Plaques de vidre Domènech i Montaner

Impressions de plaques de vidre originals de Domènech i Montaner.

D’altra banda s’ha editat un petit quadern amb un seguit de jocs per als visitants més joves (i per als no tan joves, com jo). Un personatge fictici, el botànic Phileas, apassionat de l’Art Nouveau, ens acompanyarà pels diferents àmbits que composa l’exposició fent preguntes, proposant jocs d’observació i fent molta cura en els detalls dels elements exposats.

Llibret per als infants

Llibret per als infants

En resum, una exposició que continuaria recomanant a les persones a qui els agradi el Modernisme, el japonisme, el segle XIX i els projectes pluridisciplinars amb múltiples facetes per a la interpretació d’un fet. Si voleu saber més detall de l’exposició podeu llegir-ne més a l’article del passat mes de juny sobre la seva estada a Terrassa.

Per finalitzar no em puc estar, ja em perdonareu, de posar una fotografia que em fa moltíssima il·lusió, feta pel viquipedista Amador Alvarez, on se’m pot veure amb Teresa Sala, comissària de l’exposició, professora del màster de Gestió del Patrimoni Cultural, i excel·lent persona!

Teresa Sala i Vàngelis Villar

Amb Teresa Sala, comissària de l’exposició.

“Pintar fa mil anys” Allò que la pintura amaga.

Fa uns dies -bé, fa unes setmanes- des del Museu Episcopal de Vic em van convidar, juntament amb altres editors de blogs de patrimoni, a visitar l’exposició “Pintar fa mil anys. Els colors del romànic“. Aquesta exposició temporal ofereix els resultats d’una recerca que pretenia analitzar les tècniques pictòriques dutes a terme pels artistes d’època romànica. L’apropament a aquest objectiu no només es va realitzar des d’una perspectiva artística i històrica sinó també científica.

Pintar fa mil anys

Quines tècniques utilitzaven els pintors d’època romànica?

Tot sorgeix d’un projecte de recerca dut a terme pel projecte Magistri Cataloniae amb la col·laboració del Museu Episcopal de Vic, el CETEC Patrimoni, i el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. El projecte de recerca, centrar en l’estudi de les tècniques i materials emprats pels artistes romànics, es va aplicar sobre l’anàlisi de quatre obres del Museu.

I d’aquesta recerca en deriva el trencament de diversos tòpics que tradicionalment hem aplicat a l’art romànic: que no era un art auster sinó tot el contrari, que la funció de la pintura era atrapar i inculcar els creients (la major part d’ells il·lustrats), que els pigments amb què es pintava podien tenir un origen natural i fins i tot químic, que el cost de la pintura era sufragada per personatges notables que marcaven el seu estatus encarregant pintures amb materials tan costosos com l’or o el lapizlàtzuli.

Origen dels pigments

I la cirereta del pastís: que entre les obres que han estat analitzades, s’ha pogut documentar l’ús d’oli com a aglutinant en un període anterior al que es considerava fins el moment.

Recerca i difusió

Però “Pintar fa mil anys. Els colors del romànic” considero que té uns valors molt interessants més allà de l’excel·lent contingut que cal tenir en compte:

Els continguts i objectius de l’exposició parteixen d’un projecte de recerca vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aplicat sobre objectes de la col·lecció del Museu Episcopal de Vic, el projecte ha pogut delimitar els procediments pictòrics dels artistes catalans de l’època del romànic. Recerca aplicada en patrimoni, que planteja informació novedosa i que es presenta en un museu.

Fer visible l'invisible

Els procediments mitjançant els quals s’han extret les conclusions excedeixen la pura recerca bibliogràfica. S’han aplicat mètodes científiques per traçar i contrastar hipòtesis. Recerca producte de la trobada entre vàries disciplines com la història, la història de l’art, la química, etcètera. De nou, l’enriquiment d’un discurs amb la conjunció de variades disciplines.

Finalment comentar que un dels apartats es dedica a explicar els processos que s’han dut a terme per treure les conclusions que s’exposen a la mostra. Tota una mostra de coherència i sinceritat.

Museografia i disseny de l’exposició

“Pintar fa mil anys”, a més compta amb un acurat disseny que gira entorn del mateix missatge de l’exposició. N’és un exemple l’ús de llenços per al suport de textos i imatges d’ompliment, l’és de colors per a la separació d’àmbits o la redacció de textos clars, entenedors i directes. A més, la correlació d’àmbits et permet navegar pels diversos elements que participaven de l’elaboració d’una obra en època romànica i que, poc a poc, et portin a les conclusions més rellevants de l’estudi i als processos que s’han utilitzat per a l’estudi.

Museografia

En conclusió és una interessant exposició de la qual podem extreure diverses lectures. D’una banda, la òbvia: com treballaven i amb quins materials ho feien els artistes d’època romànica? Qui els pagava? D’on extreien els colors i quina significança tenia una obra? I d’una altra banda: quina recerca s’està duent a terme sobre el nostre patrimoni cultural? Des d’on? Amb quines metodologies? Per a mi, una altra llança trencada en favor de les sinergies que poden sorgir entre la conjunció de les disciplines més variades.

Pintar fa mil anys es pot visitar fins el dia 14 de desembre de 2014 al Museu Episcopal de Vic. Podeu llegir altres articles dels companys que em van acompanyar a:

Les Natures de l’Art Nouveau, entre les ciències naturals i l’art

El passat dia 9 de maig, en el marc de la Fira Modernista de Terrassa, es va inaugurar l’exposició itinerant “Naturaleses de l’Art Nouveau”, una exposició que busca transmetre com diferents artistes europeus s’inspiraven en la natura per a les seves creacions.

“Naturaleses de l’Art Nouveau ” s’emmarca dins el quart programa del Reséau Art Nouveau Network, un ambiciós projecte europeu fundat el 1998, que aplega un total de 23 municipis europeus amb la voluntat de protegir, estudiar i difondre el patrimoni modernista. Aquest quart programa, anomenat “Art Nouveau i Ecologia” pretén buscar les relacions entre els artistes modernistes i la natura, especialment en el simbolisme i la iconografia.

Continua llegint

Crims al museu

Aquests dies se celebra a Barcelona una edició més de BCNEGRA, la trobada de novel·la negra de Barcelona. Us preguntareu què té a veure això amb el patrimoni cultural. I la veritat és que no pretenc parlar de patrimoni literari, de novel·la negra o de casos foscos succeïts en museus. Pensava més aviat en el motiu del crim com a ham per a activitats dutes a terme en museus i centres patrimonials. Certament no és un recurs, que jo sàpiga, gaire aprofitat com a mínim a casa nostra. En conec dos casos molt interessants i us emplaço a compartir altres exemples que conegueu.

Crim al museu

Continua llegint

La piràmide creativa i la paràbola de la minifaldilla

Moltes vegades, les exposicions més interessant són aquelles que treballen un discurs que va molt més enllà dels continguts exclusius que representa. Una idea central molt potent transferible a d’altres àmbits del dia a dia. L’exposició “Ferran Adrià i elBulli. Risc, llibertat i creativitat“, present al Palau Robert de Barcelona fins el dia 3 de febrer de 2013, ens explica la història d’aquest restaurant i la filosofia que hi ha impregnat el seguit d’encarregats de cuina que hi han anat passant, especialment Ferran Adrià.

Continua llegint

La gran nevada de 1962 a Mataró

La neu a cotes baixes no és un fet gaire habitual a les nostres latituds i per això una gran nevada a ciutats costaneres és un fet del tot excepcional. És per això que enguany, en moltes ciutats i pobles catalans, es commemora la gran nevada del 1962.

Cartel·la de la nevada del 62

Continua llegint