Si fa unes setmanes comentava el llibre “Interpreting our heritage”, recentment he decidit rellegir “Interpretat el patrimoni. Guia bàsica” de la Diputació de Barcelona. Es tracta d’un petit manual sobre els conceptes bàsics de la interpretació però dirigits al foment de les bones pràctiques en el disseny i planificació d’un centre d’interpretació.
Els centres d’interpetació són equipaments destinats únicament a la difusió del patrimoni. Obvien altres aspectes que sí han de tenir en compte els museus: conservació, adquisició, exposició, etcètera i generalment no tenen una col·lecció d’elements patrimonials. És per això que, generalment, no estan contemplats en les lleis de patrimoni; són equipaments, doncs, que no tenen una entitat legal clara; i això ha comportat diversos problemes.
El tercer capítol del llibre: “Els centres d’interpretació del patrimoni” és un seguit de recomanacions en la planificació de centres d’interpretació. Però també diversos comentaris pel que fa als aspectes negatius de la gran proliferació que han viscut aquests equipaments en els darrers anys.
En efecte, hem vist com darrerament ha anat prosperant un gran nombre de centres d’interpretació. De fet, fins no fa gaire un centre d’interpretació era una perfecta moneda de canvi en termes polítics: un equipament creat amb l’objectiu de posar en valor un territori en clau turística.
El manual abans citat esmenta diferents exemples de mala planificació de centres d’interpretació malauradament força freqüents: poca o nul·la inversió en manteniment, mala senyalització, discursos antiquats o poc arrelat al territori, objectius poc clars, tecnologies que no funcionen, etcètera.
Suposo que aquesta és la raó per la qual molts equipaments, en èpoques de vaques magres es veuen irremissiblement portats al tancament o a la supervivència amb una nul·la inversió de recursos. Molts projectes sembla que van voler començar la casa per la teulada, pensant més en una inversió a curt termini que una planificació pensada en la viabilitat.
Paisatges Culturals 
Molts dels Centres d’Interpretació que trobem avui en dia per tota la geografia són equipaments que s’han anat creant des de la dècada dels noranta dintre de la “moda dels Centres d’Interpretació”. En ple creixement econòmic, tots els recursos naturals i patrimonials que es preuaren havien de tenir un Centre d’interpretació i les ajudes i subvencions varen facilitar la seua construcció. Així doncs, es van anar construint sense una planificació que creara un model sostenible i que desenvolupara d’una manera integral totes les oportunitats que oferia la Interpretació del Patrimoni.
El resultat va ser tot un conglomerat de Centres Interpretatius, molts d’ells no tenien res a veure amb la interpretació i el que resulte més perillós, que molts es van construir sense analitzar realment el context i finalment han acabant sent contraproduents per a la conservació de la zona on s’ubicaven els elements patrimonials.
Es van crear Centres d’Interpretació de manera ràpida, descontrolada i amb la urgència de que cada 4 anys eren eleccions i tothom volia estar en la foto, així que es van anar construint sense que els professionals de la interpretació es vincularen als projectes i sense aplicar cap de les tècniques interpretatives. Cóm centres que no han tingut en consideració la interpretació s’anomenen d’interpretació?
Amb aquest context, el que avui en dia troben és que molts dels Centres d’Interpretació no són interpretatius; ni en el concepte, ni en l’estructura, ni el els serveis que ofereix i encara el que es més greu, tampoc en els continguts. La major part dels centres es limiten a ser informatius i realment no acaben de complir els objectius i la finalitat d’un Centre Interpretatiu.
Aquest fet pot donar lloc a confusions, i creure que el que s’hi trobe als Centres d’Interpretació és interpretació; interpretació no són grans reproduccions, ni impactants elements museogràfics on es premen tecles, la interpretació és molt més, i aquests medis són uns medis per aconseguir-la.
En paraules de Jorge Morales, el centres interpretatius no presenten un missatge clar, i no s’aprecia en ells l’aplicació dels principis ni les tècniques de la interpretació per part dels dissenyadors, sent en molts cops per desconeixement dels gestors i de les empreses que dissenyen exposicions. Molts cops, el missatge no quede clar, hi ha tant de text i escrit d’una manera tant tècnica que el visitant es limita a llegir el títol dels panells, i de vegades ni això, perquè l’espectacularitat dels muntatges moltes voltes emmascare el missatge. Tots hem vist Centres que es diuen d’Interpretació amb grans dinosaures, o grans instal·lacions, que al final el disseny acabe acaparant tot el missatge i la funció real del centre, reduint-se tot a l’estètica.
El Centre d’Interpretació és el primer contacte del visitant a la zona on es situa el recurs, pel que ha d’aconseguir estimular al usuari, influir en el seu comportament cap a la protecció i salvaguarda del bé, què hi ha d’aquests principis en la major part dels centres interpretatius?
___________________
1.- ¿Centros de Interpretación? Jorge Morales Miranda. CENEAM http://www.cidadeimaginaria.org/pc/InterpretCentros.pdf
2.- Ponga un centro de interpretación en su vida (o en bajada). Antón Lois Estévez http://www.interpretaciondelpatrimonio.com/boletin/index.php/boletin/article/viewFile/194/194
En gran mesura, els centres d’interpretació crec que són la solució ràpida a determinades inversions en cultura. Es poden revestir de mil discursos però són relativament ràpids de construir, pretenen afavorir el desenvolupament del territori i els aspectes legals sobre la seva forma són difusos.
Parles d’una altra gran polèmica en l’àmbit de la museografia: la dicotomia disseny vs. continguts. Això ho trobem en molts casos (per no dir tots) i no és exclusiu de centres d’interpretació. Sovint pesa més un cantó que l’altre i en molts casos podem apreciar-ho en la visita al centre: exposicions atractives però mancades de contingut, llibres penjats a les parets sense cap tipus de gràcia, etcètera. Crec que la producció expositiva és un treball en grup i ja sabem que ens molts casos el treball en grup es converteix en un treball en equip.
Retroenllaç: Nous espais al Museu d’Història de Catalunya | mosaicsdecultura
Retroenllaç: Malas y buenas prácticas en la creación de Centros de Interpretación | Raining Stones
Estic poc introduöida en el tema però com molts equipaments culturals, aquests es concebeixen, planifiquen estratègia, continguts, etc. no a partir de necessitats i neguits dels ciutadans i/o del territori sino a partir d’altres ‘mecanismes’ més polítics relacionats amb el prestigi i competència territorial (sovint a la mateixa comarca), un mecanisme ‘pervers’ pel qual veig poques sortides (malgrat els intents p.ex. del PECCAT). Gràcies pel debat
En efecte, l’àmbit de la cultura i el patrimoni té una component de presitgi que sovint l’ha convertit en un terrent adobat per a mecanismes de l’àmbit polític, per inversions a curt termini que busquen el desenvolupament del territori en un moment puntual però que mancat d’inversions en manteniment i planificació, acaben en punt mort.
Retroenllaç: Activación y Dinamización = Planificación | Diagnosis Cultural