Els codis QR: patrimoni i píxels

Els codis QR estan de moda. Però què són exactament? Els codis QR són petites matrius de píxels que contenen informació interpretable per un dispositiu mòbil com un telèfon o una càmera. Aquest conjunt de píxels poden contenir textos, enllaços web, etcètera. Van ser ideats l’any 1994 i, des de llavors, s’han anat estenent per diversos àmbits. Actualment són molt presents en el camp del patrimoni i sembla que totes les institucions estanpensant a utilitzar-los per a unes o altres aplicacions.

Sabem que a casa nostra hi ha diverses iniciatives patrimonials vehiculades mitjançant codis QR i sembla que aquestes van en augment. Però són el futur o bé són un “bluf”? Sembla que al Japó els codis QR estan molt extesos i aquí s’estan començant a utilitzar de manera habitual. Els he vist en cartells electorals, en anuncis d’obres, en targetes de presentació i en cartells informatius sota alguns arbres de Barcelona. Es poden generar fàcilment mitjançant aplicacions on-line. Personalment he posat a prova el QR Code Generator.

En l’àmbit de la difusió i la interpretació del patrimoni podem visitar la proposta de Roses, on podem llegir informació sobre el patrimoni que estem veient seguint els enllaços que podem captar als codis Qr que hi ha presents al territori. Es tracta, doncs, d’un ús enfocat a la interpretació del patrimoni a l’aire lliure.

Però també podem trobar-los altres aplicacions en patrimoni a part de la difusió. Pel que fa a la conservació i emmagatzemament de patrimoni podem trobar aplicacions en determinades peces de caire arqueològic i paleontològic, substituint la clàssica sigla escrita a mà per un codi Qr que inclogui la sigla. Aquest és el cas de l’ús que n’ha fet l’equip d’investigació del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria CEPAP UAB.

Ara bé, se’m plantegen un seguit de preguntes respecte als codis QR. Quin avantatge aporten realment? Quin és el màxim d’informació que pot incloute un codi QR? Són interpretables per a tots els públics? I aquells que no tenen eines mòbils? Podem utilitzar-los sense tenir en compte aquest tipus de públic? Hi haurà públics cecs a un determinat patrimoni? Els estem utilitzant perquè és moda? O perquè dóna una imatge moderna?

Cal tenir el compte que la seva correcta implementació depèn d’una bona connexió wiki a la zona ja que, del contrari, no podríem accedir al web que depèn del codi.

Això sí, de corregir els problemes relacionats amb la connectivitat a Internet podem gaudir dels aventatges de la xarxa i és que d’aquesta manera podem gaudir de traduccions instantànies de textos, complements als continguts que se’ns ofereix. D’aquesta manera, en resum, el coneixement que ens aporta el patrimoni se’ns amplia fins a límits insospitats. En aquest sentit m’agradaria fer referència al concepte de cibermuseografia: l’elaboració de propostes destinades a rebre continguts i participar en activitats relacionades amb el patrimoni a Internet.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s