Fa uns dies -bé, fa unes setmanes- des del Museu Episcopal de Vic em van convidar, juntament amb altres editors de blogs de patrimoni, a visitar l’exposició “Pintar fa mil anys. Els colors del romànic“. Aquesta exposició temporal ofereix els resultats d’una recerca que pretenia analitzar les tècniques pictòriques dutes a terme pels artistes d’època romànica. L’apropament a aquest objectiu no només es va realitzar des d’una perspectiva artística i històrica sinó també científica.

Quines tècniques utilitzaven els pintors d’època romànica?

Tot sorgeix d’un projecte de recerca dut a terme pel projecte Magistri Cataloniae amb la col·laboració del Museu Episcopal de Vic, el CETEC Patrimoni, i el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. El projecte de recerca, centrar en l’estudi de les tècniques i materials emprats pels artistes romànics, es va aplicar sobre l’anàlisi de quatre obres del Museu.

I d’aquesta recerca en deriva el trencament de diversos tòpics que tradicionalment hem aplicat a l’art romànic: que no era un art auster sinó tot el contrari, que la funció de la pintura era atrapar i inculcar els creients (la major part d’ells il·lustrats), que els pigments amb què es pintava podien tenir un origen natural i fins i tot químic, que el cost de la pintura era sufragada per personatges notables que marcaven el seu estatus encarregant pintures amb materials tan costosos com l’or o el lapizlàtzuli.

I la cirereta del pastís: que entre les obres que han estat analitzades, s’ha pogut documentar l’ús d’oli com a aglutinant en un període anterior al que es considerava fins el moment.

Recerca i difusió

Però “Pintar fa mil anys. Els colors del romànic” considero que té uns valors molt interessants més allà de l’excel·lent contingut que cal tenir en compte:

Els continguts i objectius de l’exposició parteixen d’un projecte de recerca vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aplicat sobre objectes de la col·lecció del Museu Episcopal de Vic, el projecte ha pogut delimitar els procediments pictòrics dels artistes catalans de l’època del romànic. Recerca aplicada en patrimoni, que planteja informació novedosa i que es presenta en un museu.

Els procediments mitjançant els quals s’han extret les conclusions excedeixen la pura recerca bibliogràfica. S’han aplicat mètodes científiques per traçar i contrastar hipòtesis. Recerca producte de la trobada entre vàries disciplines com la història, la història de l’art, la química, etcètera. De nou, l’enriquiment d’un discurs amb la conjunció de variades disciplines.

Finalment comentar que un dels apartats es dedica a explicar els processos que s’han dut a terme per treure les conclusions que s’exposen a la mostra. Tota una mostra de coherència i sinceritat.

Museografia i disseny de l’exposició

“Pintar fa mil anys”, a més compta amb un acurat disseny que gira entorn del mateix missatge de l’exposició. N’és un exemple l’ús de llenços per al suport de textos i imatges d’ompliment, l’és de colors per a la separació d’àmbits o la redacció de textos clars, entenedors i directes. A més, la correlació d’àmbits et permet navegar pels diversos elements que participaven de l’elaboració d’una obra en època romànica i que, poc a poc, et portin a les conclusions més rellevants de l’estudi i als processos que s’han utilitzat per a l’estudi.

En conclusió és una interessant exposició de la qual podem extreure diverses lectures. D’una banda, la òbvia: com treballaven i amb quins materials ho feien els artistes d’època romànica? Qui els pagava? D’on extreien els colors i quina significança tenia una obra? I d’una altra banda: quina recerca s’està duent a terme sobre el nostre patrimoni cultural? Des d’on? Amb quines metodologies? Per a mi, una altra llança trencada en favor de les sinergies que poden sorgir entre la conjunció de les disciplines més variades.

Pintar fa mil anys es pot visitar fins el dia 14 de desembre de 2014 al Museu Episcopal de Vic. Podeu llegir altres articles dels companys que em van acompanyar a: