Un desgavell olímpic. El procés creatiu d’una activitat per a la Nit dels Museus

Diuen que les millors idees sorgeixen en moments d’esbargiment. Segons alguns autors com Daniel Goleman, són moments en els quals la ment pot fluir més fàcilment i relacionar de noves maneres els coneixements que ja teníem emmagatzemats al cap.

Un dia, dinant, amb els companys del museu ens plantejàvem què podíem oferir per a la Nit dels Museus 2016 com a activitat especial al Museu Olímpic i de l’Esport. En Raül Vàzquez, responsable del departament de col·leccions, es va plantejar el que, a primera vista i tenint en compte el seu càrrec, semblava una bogeria:

“I si barregéssim els objectes l’exposició permanent?”

No sé com ho veieu però imaginar un museu, ideal decimonònic de la conservació, l’ordre, la preservació i la documentació, amb tota la col·lecció cap per avall, barrejada i sense cap ordre per una nit ja em va semblar una idea que donava joc.

Un dels primers esbossos del projecte.

Cafès de Patrimoni i Arqueopèdia a ArqueoMallorca

Mai m’havien convidat a ser ponent d’unes jornades. He participat com a ponent en algunes jornades i seminaris, és cert, però a moltes d’elles m’hi he proposat jo mateix o part de l’equip en el qual participava. Quan he pogut, principalment per vèncer la meva timidesa i en la mesura que m’ha estat possible, no he dit que no a presentar un projecte o dirigir unes paraules sobre patrimoni en el marc d’un curs, un taller, una presentació o un màster. Però aquest cop ha estat diferent. La meva participació suposa anar fins a Mallorca i presentar no un, sinó dos projectes en els quals participo. Com podeu suposar, aquesta experiència em fa molta il·lusió i em genera molta curiositat. Haig d’agrair aquesta convidada a Albert Forés i als seus companys i companyes de l’associació Mallorca Rural i el Consorci Eurolocal.

Gamificació i patrimoni a Divendres de Patrimoni

Atenent a la definició canònica de gamificació, aquesta és l’aplicació de sistemes de joc a entorns no lúdics. Així doncs, per què el concepte gamificació sempre ens apareix tan estretament vinculat a la tecnologia? Aquesta reflexió va ser el punt de partida per a proposar al company Oriol Vicente un Divendres de Patrimoni centrat en el concepte de gamificació aplicat al patrimoni fugint de tòpics al voltant dels entorns informatitzats organitzar per la CORE de patrimoni de la UAB i Cafès de Patrimoni.

Partint de la definició més estesa, vam voler explorar diverses tipologies d’activitats del camp del patrimoni que en major o menor mesura prenen el joc com a element indestriable: activitats de dinamització en un espai físic, a la xarxa, aplicacions, interactius, jocs de taula, etcètera.

Oriol Ripoll, Eusebio Martínez i Judith Barnés, entre d’altres, van presentar projectes de dinamització del patrimoni en base a l’aplicació de sistemes de joc.

Ciència Viscuda

Els darrers mesos he estat treballant intensament en un projecte nascut fa un parell d’anys en conjunció amb un grup de professores de la ciutat de Mataró: Mercè Calpe, Tura Puigvert i Anna M. Plarromaní. El projecte, centrat inicialment en la documentació i catalogació d’objectes científics utilitzats en la docència de les ciències experimentals al llarg dels darrers segles, ha esdevingut una exposició anomenada Ciència Viscuda.

Objectes que formen part de l’exposició Ciència Viscuda

Salvadoriana, un retorn als orígens de la ciència moderna

El primer impacte que vaig rebre de la nissaga Salvador va ser durant els meus anys de carrera. Se’m va explicar que es tractava d’una nissaga de farmacèutics reconeguda internacionalment als segles XVII i XVIII per la seva completa col·lecció de ciències naturals i la relació epistolar que mantenien amb els científics més rellevants del moment. El segon impacte el vaig rebre treballant d’informador al Jardí Botànic de Barcelona. Una sala freda mostrava una petita part del gabinet dels Salvador. Una gran part restava per estudiar als magatzems de l’Institut Botànic de Barcelona, al soterrani. L’impacte va ser tan brutal que vaig decidir dedicar el meu treball de màster en gestió del patrimoni a aquesta col·lecció. I com més en llegia més impressionat quedava per una nissaga de mitja dotzena de persones que havien estat referent científic a tot Europa, el gabinet de la qual romania, pràcticament desconegut, als magatzems d’un centre de recerca de Barcelona.